dijous, 18 d’agost del 2016

festa del barri

LA BONA AMISTAT HA DE SER COM L`AROMA DEL BON CAFÉ.
EXTRAFORTA ,CONCENTRADA I DURADERA .............LAURA MASÒ

BONA TARDA FILL:Acabem de arribar ,els dijous a CAMPRODON fan el dia de la mainada ,i hem estat ham els nens ,avui tenian tot de jocs reciclats ,recordes que tu tambe en vares disfrutar ,doncs bé els veies qué ho pasaben d`allo més bé ,al menys no estan tant de temps davant el televisor i aquestes maquinetes què els menguen el cap . BÉ  hem passat la festa del carrer ,varems fer un dinar popular ,teniam un senyor que toca l`acordeo i la orquesta GIRONA per les sardanes ,tot molt preparat ,pro varems posar taules i tot molt arreglat ,començem a dinar ham molta calor ,i quan feiam postre ,va caure una tormenta de les de aqui 30 litres en poca estona ,total varems servir xocolata desfeta ,ham gotes i varem ballar un parell de sardanes ,aleshores l`orquesta va desidir continuar al pavello ,i alla va ser hon és va acabar la fsta del barri ,estem acostumats a partir del 15 ja no pots confiar ham el temps ,i les activitats al carrer mai son assegurades ,pro ja tenin un altra any passat ,ARA ja estem aqui a casa ham el papa a vingut la teta ,la IVET i l`ORIOL ,EL MARC aquet any comença a sortir ham amiguets  i va una mica per les seves ,es fa gran ,quina llastima el temps va depresa ,i al hora a poc a poc ,ancara ens queda pasar les paradetes de santa ROSA i moltes altres activitats ,nosaltres el papa i jo ,no hem surtid a la nit ,quan arriba les deu i una mica més ,ens quedem el sofa adormits ,jo no sé el perquè si ho fa l`edad ho que el nostra cap ja no dona per més ,apart de què té flevitis i millor estar descansat ,i jo continuo ham intentar no cansarma massa ,no agafar pesos i fer el que ham diu el metge ,per tant de aquesta manera anem trompajan aqueta vida"que moltes vegades costa de pasar-la .
avui és dia 18 de agost dijous ,dema 19 divendres ,fara 9 anys i 7 mesos que no et tenim ,potser ham diries que soc pasada ho amb diries mama viu per els que tens ,pro no puc ham fas falta ting el sindrome de la cadira ,taula ,sofá ,i tots els recons buits de tu ,i per més què pasi el temps aixó és va fent una bola més i més gran ,i no puc evitar-lo ,ets el meu fill algú ens va separar i aixó mai ho podre olvidar ,pro sapigues que encara què façi tant de temps la meva estimacío creix cada dia ,t`estimo fill t`envio mil-lers de petons
.......................................per tu estimat mama papa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada