divendres, 26 d’agost del 2016

maritxell suriñach



MERITXELL
Quant et vaig abraçar
per última vegada,
duies minifaldilla
de quadres vermells i blancs.
Tu vas dir-me t'estimo,
jo vaig dir-te vigila...
-il·lusió a la motxilla-
vas marxar cap als Alps.
Van portar la faldilla
(objectes personals).
La vida no és un conte
que en pots canviar el final.
N'he fet una bandera
també un mocadoret
un m'eixuga la pena,
l'altra voleia al vent.
26 d'agost
.................antonia ........

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada