dimecres, 5 de juny del 2019

EL ADIOS SIEMPRE ES DOLOROSO .PREFIERO UN HASTA PRONTO!!!

BONA TARDA REI :VAIX dirta que tornaria a escriure ,i aqui ham tens explican coses ,i ting que imaguinar quina seria la resposta ,i fa tant de temps que ens vares deixar ,que ham soposa un esfors pensar quina seria la teva resposta ,ho quin tema tocariem ,pro bè t`explicarè ,les eleccions EUROPEAS i les del poble ,SÈ que aquets tema si que et seria interesant ,jo no entenc res ,pro si estic molt interesada en tot al que passa al nostra pais CATALUNYA ,doncs per començar ,encara tenim els PRESOS POLITICS a les presons de ESPANYA i els politics exiliats ,no han pogut tornar a casa ,a els que tenen tancats els estan jutgan el TRIBUNAL SUPREM ,ham això està tot dit ,els acusan de tot el que poden i mès ,crec que ja portan tres mesos en aquets judici ,que en els meus ulls i manera de pensar ,estan fen una pantomina ,estan tot el dia en ella ,i cobran el fin de mes ,els nostres presos tenen que llevarse de bon mati per estar en aquets tribunal i quan acaba els tornen agafar i els tornen a la preso ,molts km estan rendits ,pro ells diuan que estan forts ,les seves families per poder estar ham ells un parel de hores tenen que fer un viatge llarg ,ham nens petits que veuan aquets ratet al seu pare ,i jo crec que no poguer estar la familia junta ,a de esser molt trist ,qui els tornarà les estones ham els fills ?ningu pot tornar-ta aquets temps ,igual que nosaltres mai podrem recuperar aquelles estones tant fantasticas junts .
Bè han passat les eleccions ,per el poble ,i habia dos partits ERC ,JUNTS I JUNTS PER CATALUNYA ,aqui va guanyar aquets encapsalat per en XAVI GUITAR darrera un equip de joven que penso que això es bò ,els grans hem de donar pas al jovent ,tot i que va ser forsa renyit varen guanyar per 37 vots de diferencia ,i tambe penso que sempre es important que hi aigui oposiciò ,aixi entre els uns i els altres ,sempre surtan mès ideas ,i entre tots fer un poble mès gran ,que els que venen a visitar-lo se sentin comodes i ben acollits .
A LES EUROPEAS ,va guanyar EL PRESIDENT AL EXILI PUIGDEMONT ,el RIPOLLES ho va arresar ,tambe es important ,perque desde BELGUICA esta fen feina a donar a coneixer al nostra PAIS CATALUNYA i ara a esperar els esdeveniments ,que pasarà?
REI ja veus tot politica ,pro es el que tenim estem inundats a traves de les xarxes ,llastima que no arribin fins hon ets tu ,jo firmaria ,si convigues ham sang ,posar l`ordinador i veurens a traves d`ell
es que no se com dirta t`estimo ,no se fins a quin punt ho saps t`estimo i sempre t`estimarè i cada dia t`anyoro mès i mès ,rep fill meu una abraçada molt forta petonets ...........mama papa

1 comentari:

  1. Benvolguda Laura,
    No sé si em recordes, sóc la Dolors Tenas, de Cavallera. Vam treballar un temps juntes a Galetes Pujol...
    He trobat aquest blog mitjançant les fotografies que hi ha penjades a Google amb el nom del teu fill. Al principi pensava que era el teu home i quan he buscat i he entrat aquí no m’he pogut estar de llegir les converses que tens amb el teu fill estimadíssim. Llavors he entès.

    Quant d’amor desprenen els teus mots, quina tendresa infinita! Sense cap mena de dubte el teu fill sap tot el que sents, de fet és ell qui et mou a escriure, amb la sinceritat que només una mare sap fer, no deixis de fer-ho, bonica.

    Fa tants anys que no ens hem vist! Crec que des de que vaig deixar la fàbrica per casar-me i venir a viure a Ripoll ( avui en fa 36 anys del meu casament ) poc o gens ens hem vist. Sí vaig saber lo del vostre fill i em va coure l’ànima...
    A la teva germana fa menys però tot i així estic ben deslligada de Camprodón i des de fa dos anys i mig ja no hi pujo mai. No tinc res que em lligui a la Vall. Només el nítxol del meu pare, però allà ja no hi és ell, no es queden en aquest món cada dia més lleig.

    Com esteu, tu i el teu home? I els petits? Jo també sóc àvia d’una nina preciosa, l’Èlia, i si tot va bé el mes que ve neixarà l’Emma, totes dues de la meva filla gran, la Carina. La petita, la Judit de moment no en té, s’ha passat la vida estudiant i és doctora en dret i economía. Ara vol gaudir una mica abans de posar-se a tenir mainada. Treballa amb son pare a la gestoria i és professora d’universitat. L’altra és ambientòloga i viu a Campdevànol.
    Com passa el temps! I malgrat tot de vegades ens sembla que no es mogui, oi?
    Si em permets aniré seguint el teu bloc, hi trobo tanta pau en les teves paraules, també llegeixo el blog de l’Anna Batchelli, la nena que va morir prop de Banyoles, la néta de Les Fonts de Cavallera. Em sento molt propera a les persones que passen per una tragèdia tant cruel, potser la meva alta sensibilitat fa que l’empatia sigui molt més accentuada, sobretot en les persones que conec i he conegut...
    En tot cas, Laura, si d’una cosa n’estic segura és que la vida no és només això, sinó una part molt petita de l’existència, un tram de camí, i que tard o d’hora ens retrobem, ningú mor realment, només la part que es veu, l’autèntica segueix intacta en una altra dimensió, qui sap si propera! Per això et dic, no deixis de parlar amb el teu fill, perquè ell escolta totes les teves paraules i segur que et contesta, sempre ens envien senyals, subtils com una carícia, conciliadores amb l’enyorança que mai ens deixa. Porto tants anys parlant amb el meu pare que de vegades em sembla que el tinc al costat, qui sap!

    No saps com m’alegra haver-te retrobat, m’agradaria molt poder-te donar una forta abraçada, de moment em conformo amb aquest blog. Fins aviat!

    P.D. Et deixo el meu número de mòvil, per si un dia podem parlar una estoneta.
    609912067. 😘

    ResponElimina