dijous, 6 de juny del 2019

QUAN T`ENYORO NO HAIG D`ANAR ENLLOC .NOMES HAIG DE MIRAR DINS EL MEU COR ,PERQUÉ ÉS ALLÀ ON ET TINDRÉ SEMPRE ...............LA TEVA FILLA

HOLA REI: AQUETS son els sentiments de la MAGDALENA ambers la seva mare ,que avui a les 11 del mati l`hem acompanyat per ultima vegada ,ara ella tindra que començar una nova etapa en la seva vida ,primer anyoraça ,pro mica en mica al dolor no sera com els primes dies ,i compredra que ès llei de vida ,els essers humans al igual que tot a la naturalesa tè un principi i un final ,desde una formiga a qualsevol esser de aquets món ,al temps anira passan i les cicatrius ès van tancan i com diu tindra el seus dintra al seu cor ,nomes faltaria !!andavant sigas forta .
BÈ fill mira per hon aquesta SR la NURIA a fet que tornes agafar aquets aparell ,oblidat duran un mes i mig ,ja hi pensaba pro la meva ment estava en blanc ,no estava motivada ,no ssè al que ham pasaba ,espero que pugi continuar ,et parlarè de els nens ,al MARC acabarà aquets curs 2on de la ESO ,ja ès gran ,l`altra dia la seva mare tenia curset de infermeria i ell va anar a buscar a la seva germana al pavello de esports ,quan varen arribar la petita deia ,iaia el MARC ma comprat xuxes ),en aquell moment vaig sentir que algu ja comensaba a treurens la feina de cangurs ,l`ORIOL va a la seva bola ,ès super servicial ajuda molt a la teva germana ,lA SEVA MARE va a comprar i al que calgui ,crec que tindra el teu cap tè la capasitat de retenir ,no tindra que ampollar ,disabta varems anar a buscar pinyes petites i varems fer pots de xarop per els refredats ,estava feliç de fer una cosa nova ,nosaltres el papa i jo ,avui he anat al simtron al tenia bè ,no estic rebosan de salut pro vaig tiran sempre ham el cor ple de tu ,al papa esperan que al cridin per una protesi de maluc ,no pot anar ham bici i aixo tu saps molt bè que ho porta mal-lament ,tot s`erreglarà . EL que no s`arregla ès no tenirta aixo si que fa malt ,ès una mochila que pesa ,i cada dia mes i mès ,tens aquella cosa de no el veuras mai mes quines paraules tant esferidores ,no entren dintra al meu cap ,com diu la MARIA  el meu cervell no està prou desembolupat per asumir que no tornarè a veuret ,nomes puc dirta t`estimo t`anyoro et trobo molt a faltar i t`envio al vent un peto dels teus x mil ....mama papa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada