Com diu la teva tieta Antonia,diumengue varem anar a dinar tots junts a casa seva a Llanars era la festa major,un motiu per estar tots junts entre cometes perque ja apart dels avis tu tampoc estavas sentat a taula,i cregas que això fa malt sempra aquella cadira buida,i tot perque un mal-leit dia el teu coche va lliscar i un altre que venia a no sè com ni quand,set va tirar el damund a partir de aqui la teva vida ès va segar i la nostra no te sentit,no coneixem aquesta gent,no ens han trucat ni ens han donat senyals de vida tot i que sabem estan vius,i coneixem una mica la seva historia que algun dia la deixere aqui escrita,jo sè que dirias mama deixò a anat de aquesta manera i eldesti no ès pot cambiar.Pro fill jo no soc tu i no perdono ni olblido crec que per avui ja està be pro continuare .....t`estimo