Estimat fill ancara qué estic a casa ahir no vaig escriura,no cada dia el meu cap pot estar davant aquesta pantalla ,dien-li o explicant els meus sentiments ,ting dies qué les paraules marxen soles ,d`altres he de posar tota l`atencío i sobre tot tenir molt clar el qué vull expresar ,en aquets blog qué el segueix milers de persones ,i com esser huma qué soc de vegades no estic a l`alçada de les circunstancies, per començar encara no ham crec qué mai més et podre veura,i aquets mati el papa ham deia el mateix (no puc creura el qué a passat) qué fort fill ,no sé qui ens fa viura i soportar tanta angoixa ,cada dia al mateix desde qué et lleves fins l`hora de anar a dormir,i per poder descansar has de doparta perqué si no és imposible ,i aixi és com existim per dir alguna cosa ,aleshores entra mig va marxant gent jove qué coneixes ,i tornes a reviura tot el qué et pasa ,i el cos aguanta ,estas molt cansat i dius avui he abusat de aquella feina i per aixó et sents així,pro no el cap treballa massa i el cansament del cap és esgotador,tu saps del qué parlo ,esta en els llibres en aquets qué tant vares estudiar ,i ara jo de tant en quan els repaso,avui a marxat un noi de Llanars jove ,deixa una mare una dona i un nen petit i la familia (i ell)qué com sempre penso no és l`hora ,no sé si alla a la eternitad per anomenarla de alguna manera us trobareu ,tambe el pare de la Nuria Vila si estas el cas ja saps estaran perduts,tu els portes ventatge 6 anys i mig falten 7 dies .
Bé fill dema és el cumple de la teta ,suposo quel recordes de fet aquets dies no et noto a casa ,suposo qué voltes per alla ham els nens de fet tu pases millor ,miran-los i gaudin a la teva manera ,la felicitarem i li cantarem ¡¡¡¡per molt anys¡¡¡¡ ojala poguesim cantartel a tu ,ara et deixó no sense dirta quanta falta ens fas com et trobem a faltar la teva mama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada