Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dimecres, 24 de juliol del 2013
viguilia
Que tal fill no sé qué puc explicarta avui ,tampoc la meva vida és tan intensa com per tenir cada dia activitats noves,bé estic lleguint un llibre de aquets anomenats auto-ajuda ,qué en definitiva és spicologuia i hu dic perqué tambe he lleguit alguna cosa de els apunts teus,estic ham la ELISABETH-ROSS I DAVID KESLER , com trobar consol el dolor a traves de les 5 etapes¡¡¡¡¡no sé quantes vegades le lleguit,i esta molt bé per qui ho posa a la practica,el problema está en posar-la el dol esta format per aquestes 5 etapes aixó tambe hu deia el dr puijiula qué tampoc está entre nosaltres,tu saps la amistad el respecta iels meus sentiments cap aquesta persona tant humana ,doncs ell despres de un temps ham va dir qué anaba per el segon nivell ,més tard és va posar malalt i les nostres trobades eran ,parlar de tu i una mica d`ell de la seva mal-laltia ,i mai més vaig preguntar per quina etapa estava ,ja qué ell habia arrivat al a seva fi ,i ara no sé per hon paso de totes maneres no he avançat gaire,i no puc deixar de pensar potser algun dia sere una mica més feliç ,pro com és pot fer quand no bé com dema el teu sant bé el cumple quan no és aquella festa de el qué sigui i així constanment,dema ès san Jaume i una veina vol què et compri flors,la Nuria basona cada any desde qué no estas aqui ham dona els diners , ales-hores com he de deixar de pensar la familia Rigat tambe i així molts i tot aixó ,ham dona un no sé qué¡¡¡¡com erets qué és recordin tant de tu ?per aixó torno a lleguir aquets llibres de ajuda i tot qué no soc unica som massa gent nesesito pensar qué tenia qué esser així ,pro com encara no puc creure i no accepto no estic bé en mi mateixa ,nesesitaria alguna prova per poder entendreel parqué de tot plegat ,jo nomes puc dirta què el meu cor esta buit ,nesesito veuret ,nesesito sentirta encara qué ens barallem ,nesesito sentir la clau de la porta tot aixó és el qué vull .no vull diners ni cases ni cotxes ,nomes a tu et trobo molt a faltar i t`estimo fill meu un peto ....mama
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada