dimarts, 23 de juliol del 2013

pares

Hola fill ès la tarda de un dimars plujos d`estiu ,esta tronan llampagant i un dia trist perquè nesesitem sol ,no per posarta morena  pro si per poder fer una mica vida de carrer,sembla setembre el cel tot enobolat aixo no execa la moral,tot el contrari té esfonses quan el qué nesesites ès estar com a minim una mica més activa ,en fi ès el qué tenim i no podem cambiar-lo. Ahir a la nit abans del tn vespre va sortir uns pares ,uns pares qué varen perdre un fill d`accident i explicabent la seva experiencia ,no sé si ho faran cada dia qué deia aquell pare ¡¡¡¡la meva vida s`acabat tant ham dona allo qué aixó ,la motxilla qué porto cada dia pesa més i jo vaig pensar aquets pare tambe la porta ,la mare deia qué el seu fill estava en el seu cor i hon anaba ella anabe ell ¡¡ham vaig sentir identificada crec qué ho fan per concienciarqué la carretera ès perillosa i cada dia som més els qué sens acaba la vida visquen-la ,fill soc pasada sempre et dic el mateix ,pro és qué no ting res més son tantes hores per pensar ,tantes coses per recordar ,qué tot plegat és molt faxuc ham diuan qué ting qué pensar ham els nens ham la teva germana i dedicarma plenament a ells ,pro ès el qué faig aixó no vol dir qué tu no estiguis tot el contrari  sempre penso qué hon estem tots tu estas ¡¡¡¡qué no et veiem pro et sentim et palpem sense tocarta i sabem el qué riuries quan el petit te les sortides espontaneas i riu ,llavors penso perque ?és perd tot coses tant petites i alhora tan grands,jo no sé si mai ecceptare el qué no pot ecceptarse.
Bé fill dema mirare de ser més positiva ,t`estimo i et trobo molt a faltar un peto mama

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada