Estimat fill ,avui fa 7 anys qué vares deixar-nos ,la mort vestida de carretera o de cotxe et va apartar de nosaltres ,sense despedirnos ,sense un trist adeu ,sense podernos veure ,cadasqu de nosaltres estaban en les nostres coses cuotidianes ,i aquesta noticia qué veus el cine ho ha la t.v,i dius qué trisr a d`esser qué piquin la porta de casa i et diguin ,el teu fill ha tingut un accident ,i tu aquell moment no reacciones ,no creus qué vaigui per tu ,penses ès mentida ,qué saben¡¡¡no ès el meu cas jo estava a classe ham les meves companyes ,i algu raro passaba ,estava en l`ambient pro no saps qué és ,i arribes el teu poble un mun de gent qué espera ,pro mai penses qué va per tu ¡¡¡¡i et diuan no sé qué ,el moment no saps qué passa i et veus envoltada de la teva filla el teu marid ,la familia dien has de viure per nosaltres i tu vas mirand i tant falta un ¡¡¡¡¡i no el veus el reclames ,et diuan mama ¡¡¡¡a passat aixó i tu nomes dius ves a buscarlo, no pot ser¡¡¡¡no recordo res quan dic res ès ni si varem dinar ho el qué varem fer tots plegats ,ens varen donar alguna cosa i hores d`ara encara no recordo aquets dia ,el dia més trist i horroros de la meva vida i de tots els meus .
No sé a qui demanar-lo pro ningu ,ni el teu pitjor enemig tindria qué passar per aqui ,pro la vida ès imprevisible,i per desgracia som molts qué tenim el cor dividit ,i vivim ho intentem sobreviure per els qué queden ,pro nosaltres no olvidem el contrari cada dia estas més present ,dintra els nostres cors i t`estimem ham bogueria ,un peto del teus l`enviem a traves del vent i esperem qué el rebis
els pares la teva germana els nens i tots en general ,sigues feliç¡¡¡¡¡¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada