Estimat jaume petit,avui ting per dirta una nova agradable dintra la tristo,aquets mati he estad parlan ham lamare de l`EVA ella ès d`OLOT ,et dic és perqué mentre la gent la recordi i l`estimi la tingui en el cor i el pensament seguirá entre nosaltres ,bé ahir a traves de la tieta Antonia qué és comunican a traves del facebook casualitats de la vida estabam en contacta,ham la qual cosa jo vaig obrir el seu blog i una paguina ,ham la sorpresa qué surtia l`avi de l`EVA un SR. qué habia estad a casa i tu tambe el coneixies ,de tot aixó avui hem parlat per telefon ,poc perqué ella és més jove i encara está treballan ,no hem pogut parlar pro a partir d`avui podem posarnos en contacta ,ja qué ells i nosaltres pensem igual i parlem el mateix idioma ,una abraçada MISSI per tots els de casa i per tu .
He estad pensant com debeu passar aquets dies de festes alla hon siguis ,potser no existeixen al igual qué diuan qué ens espereu ,pro qué per vosaltres el temps no existeix ho sigui si és així quan en toqui venir sera com si ens aguesim vist abans de anar a dormir,rei aixó jo nesesito un altra explicació aquesta és subrrealista ham perdó dels qué pensen qué és així ,jo fill el 19 fara 7 anys qué no et veig ,qué no et ting ,qué no parlem ,qué no dinem plegats ,i j(jo ) ting 7 anys més els ulls apagats de tant plorar ,dolor d`artrosi en un genoll i la motxil-la a l`esquena qué pesa moltisim ,vull mangarma el mon pero el mon se m`ha mangat a mi ¡¡¡estic cansada ,cansada de cap de pensar de tenir qué pair aquesta cosa¡¡¡per donar-li un nom ,ales hores fill si realment m`esperes et sera dificil identificarma ,he tocat un tema una mica serios pro és el qué tenim ,
Fill per avui et deixó m`agradaria ,rebre contestacío no la tindre ,pro si ting la teva imatge present sempre a cada recó de alla hon vaigui ,les coses qué faig o deixor de fer ham sap tant de greu qué no disfrutis de la vida ,per més traidora qué sigui rep tota l`estimaçió del papa la mama un peto
Se igual que la teva mare que Tant tu Jaume com la nostre l'Eva, esteu aqui acompanyant-nos en una subtil presencia. Que només podem percebre de tant en tant i tant, però ens falta materialitzar el vincle afectiu, que en el cas d'una mare no te límits te un principi però no un final, encara que perdis el fill. Es la grandesa de ser mare. Això semblaria un consol però produeix molt de dolor.
ResponEliminaA tu Laura et comprenc i t'acompanyo en aquesta profunda i inacabable tristesa. Vull que sàpigues que em va agradar molt parlar amb tu i que de ben segur en Jaume allà on sigui estarà molt orgullós de la seva mare. Una abraçada molt tendre per tu Laura i uns petonets al vent per els nostres fills.