Un arbre mutilat, falta una branca
per sempre més la pluja el sol il`aire
palparem la ferida a flor de pell
plorarem sempre la falta de la branca.
Per la qué haviem viscut amb tant d`amor.
Fisicament ens farà mal l`absència
que ha despullat de cop ,tot el futur.
Més no hem de tenir por de mirar enlaire
i descubrir que encara hi ha estels.
Doncs vull pensar que hara la branca
s`ha convertid en les arrels que faran
créixer capamunt tot l`arbre fins que
arribi a ficar-se cel endins
t`estimo .......mama
Un poema preciós i molt emotiu. Una abraçada molt forta!
ResponElimina