Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dijous, 30 de setembre del 2010
Com diu la teva tieta Antonia,diumengue varem anar a dinar tots junts a casa seva a Llanars era la festa major,un motiu per estar tots junts entre cometes perque ja apart dels avis tu tampoc estavas sentat a taula,i cregas que això fa malt sempra aquella cadira buida,i tot perque un mal-leit dia el teu coche va lliscar i un altre que venia a no sè com ni quand,set va tirar el damund a partir de aqui la teva vida ès va segar i la nostra no te sentit,no coneixem aquesta gent,no ens han trucat ni ens han donat senyals de vida tot i que sabem estan vius,i coneixem una mica la seva historia que algun dia la deixere aqui escrita,jo sè que dirias mama deixò a anat de aquesta manera i eldesti no ès pot cambiar.Pro fill jo no soc tu i no perdono ni olblido crec que per avui ja està be pro continuare .....t`estimo
dimarts, 28 de setembre del 2010
un any més em passat la festa de llanars, amb la trobara dels nostres familiars i amics, ja que sovint l´estrés diari ens dona poc temps per relacionarnos, penso precisament que la nostra festa és un punt de trobada, per esta junts i racorda, tots els nostres sers estimats que per nosaltres estan i estarant sempre entré nosaltres,
per ells aquesta dadicatoria,....?
ANTONIA
per ells aquesta dadicatoria,....?
ANTONIA
divendres, 24 de setembre del 2010
Hola rei meu soc el papa ,tu ja saps que això de escriure no ès el meu fort pro sapigues que et porto sempre dintre el meu cor,avui fa un dia trist amboirat ,plujos i això provoca un sentiment de buidor i mel-languia,et troboò a faltar aqui a casa quan et feia aquells massatges a l`esquena tombat en el sofa,t`anyorò quan surto amb la bicicleta i anavem tots dos per aquesta Vall nostra i ens parabam a fer un mossec,i ens deleitavam miran les montanyes i les explenade, a la primavera tan verd i l`estiu en cambi arribava l´atardor tot el contras demarrons i vermells, era tot una postal per els nostres ulls,massa felicitat¡algu corre per aquest mòn que ens tenia enveja que un pare i un fill ès puguin entendre,i aixi arriba la nostra desgracia tu que no i ets i nosaltres no et tenim,sapigues que varem mori ham tu la meitad de nosaltres està sempre el teu costat i l`atra ham lateva germana i els petits el papa 24-9-2010
dijous, 23 de setembre del 2010
Hola peque,estava pensan que podria explicarta perque tinguem un moment de intimitat,per parlar com tantes vegades feiam pucdirta que el petit Oriol ha començat a la guardaria i com molt bè saps,desde casa el beig perque el pati està ha sota casa nostra imel mirò jugà amb un carro de la compra tambe li agrada remenar la sorra,è tant guapo¡del marc que puc dirte pots parlar amb ell ja ès grand con-neix tots els animals de la terra, la sabana,elmar els ocells tot el que sé l´axplica li queda memoritsat fisicament ès maquisim,isempre ens demana per tu o sigui per el seu padri la teta li explica que estas al cel i jo ham preguntò hon està el cel¡¡ tot això i més ham fa molta rabia, perque tot tu pers tot això i tot el que tagues passat en el futur i com sempre no estas aqui imai sabrem el que et deparaba el futur diuen que cada esser tè el seu desti jo no volia aquest per tu i donaria la meva vida per la teva, tèstimo molt
dilluns, 20 de setembre del 2010
estimat demà fara36 anys que juntament ham el papa ens varam casar.El cap d`el any va neixer la teva germana i despres de 5 vares venir tu,com poder expresar la felicitat que tot plegat hem sentit ham tants moments,amb tants anyshem visqut de tot dies feliços i alguns que no tant,els bateixos,les comunions,els estudis les carreres tu la teva i la teta la seva nosaltres orgullosos dels nostres fills que mès voliam,prola felicitat no existeix quand creus que tot està resoltque cadasqu ha trobat el seu cami,arriba aquella paraula ho no sè que i tot allò en que tu creies ham una milesima de segon sen va a la merda¡ si una paraulota de les que no san de possar en un escrit, pro jo com a mare la dic molt sovint perque aquella paraula ho no sè que ès la mort,i ens ha privat de gaudir del nostra fill germa,tiet ,parella ,amic ,company i tantes coses bones que ens feies sentir et trobem a faltar ,i demà quand ens felicitem pensaremham tu i ens preguntarem si ens pots veure i desitguerem que siguis en el lloc que siguis,estaras el nostra costat esperant retrobarnos algun dia papa mama mil_milions de petons 21-9-2010
divendres, 17 de setembre del 2010
Cada dia m`agradaria explicarte tot el que jo sé o bè m`assebantat,he contactat en el blok del chistian forcadell ihe lleguit els escrits de una mare que va perdre el seu fill, anava ham bicicleta 16 anys i ès va quedar per el cami en el lloc fatidic sempre tenen un ram de flors i tambe,una bici pintada de blanc.Qual-sevol dia intentare parlar ham aquesta mare a la fi he lleguit el que diu pro la veritat ès que parlem el mateix idioma tenim els mateixos pensaments i sobrevivim com podem, perque tenim una filla i una familia pro el buit ès tant gran que els craters dels volcans son miniatures,i el nostre cor no tira lava sino sang.Cada accident o cada cas que arriba ales nostres orelles sobrevivim una iun altra vegada tot el dolor de la teva perdua.....molts petons..papa mama
dimecres, 15 de setembre del 2010
Avui quand me despertat he tingut un petit flax,he recodat quan et varen intervenir de aquella petita historia en el hospital de camdevanol,vares estar dues nits el company que tenies el costat ,ens va dir que no habia trobat mai una persona que dormis tant,i que tingues la habitaciò tant plena de gent,la veritat ès que va arribar un moment que el papa i jo ens esperabam en el pasadis,els teus amics i companys seient per terra i no habia un bosinet de mosaic per poder estar el teu costat.Crec que això ja diu molt de tu, com t`estimaban i encara segueixen igual!
Per això i per tantes coses cada dia i cada instant qualsevol fet passat ,ens ve a la memoria i tot plegat ès dificil de portar rep de tots nosaltres tot el carinyo i l`amor que sentim per tu ..PARES
Per això i per tantes coses cada dia i cada instant qualsevol fet passat ,ens ve a la memoria i tot plegat ès dificil de portar rep de tots nosaltres tot el carinyo i l`amor que sentim per tu ..PARES
dimarts, 14 de setembre del 2010
Estimat vull explicarta una mica com hem passat aquest cap de setmana del 11 de setembre Diada de catalunya,casa nostra no he possat la senyera perqué desde que no estas aqui ni recordo en quin lloc està.Això no vol dir que no ens sentim catalans,som i serem per sempre no varan surtir els gegants que a tu tan t`agradaba ,ellsì d`altres colles varan actuar el diumengue dia 12 .Aquest dies hera la festa d`olot i a la nit sortien les carrosses o sia la batalla de les flors,la veritat ès que su traballan moltisim i el resultat ès increible molt bonic, lan demà junt amb la nita i el juan varem gaudir del focs de artifici va ploura una mica i això els va desmillorar però de totes maneres tambe estavan molt lograts,com sempre pensat que totes aquestes petites coses que fan pais,tu te les pers i no pots arribarta a imaguinar el greu que ens sap.Nosaltres per si de cas t`anirem informan no sigui que et quedis massa el margue de tot ,i encara que no tinguem resposta qui sap alo millor tot això t`arriba i si aixi fos Rei meu rep l`abraçada mès grand del mon els teus pares
dimarts, 7 de setembre del 2010
Hola rei,m´agradaria poderta explicar en pels i senyals el casament que el disabte ,varem anar ham el teu pare ès va casar el jordi PUIG,el apat era a les cols com la teva germana un casament per el civil,com en aquest acta faltaba gent que ja no estan entre nosaltres els nets portaban un detall simbolic,de la iaia un pi petitet una branca dólivera jo vaig pensar que podria portar una granota,per tu que ès el que t´agradaba,ens varen donar una carta que en el seu moment tothom varem obrir el mateix temps.La nostrea ens parlaba de la festa del carrer com disfrutabeu tots,ens donaben les gracies per tot i unas paraules per aixecarnos els animsper tirar endavant.Tot plegat molt amotiu a mi ham va agradar i com etem força sensibles ens varen caurea aquelles llagrimes que flueixen dels nostres ullscom quasi vé cada dia,si aguesis estat aqui segur que tambe n´aguesis gaudit pero com sempre icom tot tu has perdut,dirte que intenteré dema ferte paricipar d´aquest missatje que ens va tocar el cor.....petons mm pp
Subscriure's a:
Missatges (Atom)