Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dilluns, 20 de setembre del 2010
estimat demà fara36 anys que juntament ham el papa ens varam casar.El cap d`el any va neixer la teva germana i despres de 5 vares venir tu,com poder expresar la felicitat que tot plegat hem sentit ham tants moments,amb tants anyshem visqut de tot dies feliços i alguns que no tant,els bateixos,les comunions,els estudis les carreres tu la teva i la teta la seva nosaltres orgullosos dels nostres fills que mès voliam,prola felicitat no existeix quand creus que tot està resoltque cadasqu ha trobat el seu cami,arriba aquella paraula ho no sè que i tot allò en que tu creies ham una milesima de segon sen va a la merda¡ si una paraulota de les que no san de possar en un escrit, pro jo com a mare la dic molt sovint perque aquella paraula ho no sè que ès la mort,i ens ha privat de gaudir del nostra fill germa,tiet ,parella ,amic ,company i tantes coses bones que ens feies sentir et trobem a faltar ,i demà quand ens felicitem pensaremham tu i ens preguntarem si ens pots veure i desitguerem que siguis en el lloc que siguis,estaras el nostra costat esperant retrobarnos algun dia papa mama mil_milions de petons 21-9-2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jaume,et copio la felicitació:
ResponEliminaA l'Anna i en Joan
Vinti-cinc anys fen cami
goigs d'hivern i primaveras
vinti-cin anys que sembla ahir!
i heu passat tantes roderes.
Avui Juan i Anna
celebreu plens d'ilusió
que no hi ha millor riquesa
que estimarse de debo.
Doncs el temps passa depressa
però els recors perduran sempre
l?amor creix i sovint deixa
una certa dependència.
Neu compartit plegats
el millor d'Aquesta vida
i la llavors que heu sembrat
la teniu ham la vostra filla
I aquest és un gran dia
el celebrem conjuntament
voltats de la Familia
i de la vostra gent
per això us diem amb el cor
que avui sou un exemple
esperem que continueu
per molts anys!!i fins a sempre
una abraçada de tots
Jaume, ja tenim el sofà,s'estira per cada costat, es una passada,hi ferem cada migdiada, Però també sempre recordarem i estimerem la família i amics, que ens el van regalar, i ens han demostrat que ens estimen tal com som; que no posen els diners i el propi jo, devan l'estimaciò, i volen compartir la nostra felicitat.Tu saps que els teus pares sense tu, els hi és molt difíl viure: però ells van ser el nostre costat, per compartir aquet dia tan important per nosaltres,també el meu germà, els de Vilallonga,que son com germans; ja que els de'n Joan no van voler compartir aquesta riqueça: Que com tu dius,la riqueça mes gran, es valora pels amics que tens
ResponElimina