Avui quand me despertat he tingut un petit flax,he recodat quan et varen intervenir de aquella petita historia en el hospital de camdevanol,vares estar dues nits el company que tenies el costat ,ens va dir que no habia trobat mai una persona que dormis tant,i que tingues la habitaciò tant plena de gent,la veritat ès que va arribar un moment que el papa i jo ens esperabam en el pasadis,els teus amics i companys seient per terra i no habia un bosinet de mosaic per poder estar el teu costat.Crec que això ja diu molt de tu, com t`estimaban i encara segueixen igual!
Per això i per tantes coses cada dia i cada instant qualsevol fet passat ,ens ve a la memoria i tot plegat ès dificil de portar rep de tots nosaltres tot el carinyo i l`amor que sentim per tu ..PARES