divendres, 17 de setembre del 2010

Cada dia m`agradaria explicarte tot el que jo sé o bè m`assebantat,he contactat en el blok del chistian forcadell ihe lleguit els escrits de una mare que va perdre el seu fill, anava ham bicicleta 16 anys i ès va quedar per el cami en el lloc fatidic sempre tenen un ram de flors i tambe,una bici pintada de blanc.Qual-sevol dia intentare parlar ham aquesta mare a la fi he lleguit el que diu pro la veritat ès que parlem el mateix idioma tenim els mateixos pensaments i sobrevivim com podem, perque tenim una filla i una familia pro el buit ès tant gran que els craters dels volcans son miniatures,i el nostre cor no tira lava sino sang.Cada accident o cada cas que arriba ales nostres orelles sobrevivim una iun altra vegada tot el dolor de la teva perdua.....molts petons..papa mama

2 comentaris:

  1. Anònim19 de setembre del 2010, a les 12:00

    El dia 14 feia 25 anys que ens vàrem casar. Tu devias tenir 5 o 6 anys. Abui diumenge anem a dinar,amb lAnna i en soy " el xicot de lAnna sagur que t'agraderia molt i a la iaia també"i ..... ja explicare com h'anat petons, fins ara (ja que esterem tos guts)

    ResponElimina
  2. annita20 de setembre del 2010, a les 2:11

    Hem anat a dinar a la Moixina, però quina sorpresa, hi havia l'Andreu els de Vilallonga i els teus pares, l'Anna ho havia preperat tot ajudada per en Soy ;( ja té dit que era molt maco)Ens han fet un album,dos rams ,ens han regalat un sofa,la teva mare a llegit la felicitaciò, ens ha fet emocionar.Et fem portar una rosa per dir-te que pensem amb tu i t'estimem i estem orgullossos que la nostre Anna de petita tingues com a model a tu i la teva germana, ja que lo que vius de petit influeix a la teva vida, i nosaltres avui estem orgullossos d'ella. petons t'estimem Jaume petit

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)