Estimada germana,en el teu ultim escrit parles que nomes ens queda viure de records,béjo tambe penso que si no podem recordar que ens queda i la veritad son tant bons ,aquets moments visquts les festes les ocasions que junts hem passat tal com comunions, bateixos, casaments ,cumpleanys entre tantes festes i festetes ham el teu fill i el meu que reien per  qualsevol tonteria .
Pro sempre algu et diu que aixó no és bo,tot a passat ihas de començar de nou el passat ja està has de començar una nova vida,pro jo ham preguntó?com és fa perqueel cervell jo no el controlo per més que intento ,i la veritat que els meus records son meus i si no puc passar sense ells ja que és l ´unic que tinc
Estimo el meu fill m`agradaria parlar ham ell veurel , abraçar-lo
 Per aixó no crec que els meus  records estaran ham mi fins que deixi de exitir
   m`agrada  molt la musica de los niños del coro, si en vols possar endavant
fins dilluns que ens veurem ...........la teva germana