divendres, 29 d’abril del 2011

un amic que se`n va
Com cada dia em vaig aixecar
no sabia el que m`esperaba.Passarà el
que hagi de passar
tant se val el que pensava.
Vaser un dia normal i corrent
com els de cada dia
quiespodria imaginar
El que més tard succeiria.
quuan em van dir que estaves mort
de sobteel teu record m`invaia
només pensava e tu
en la teva joia i alegria.
Dificil d`acceptar
el desti que l`esperava
imposible d`oblidar la persona estimada
no et vaig poder dir
adéu per sempre amic meu. Nommés
queda l`esperança
de retobar-nos potser al ànyorança.
ja séqueés llei de vida
i que és el que a tots ens toca.Ja sé
 que la mort ens crida
i res ja no importa
Espero que estiguis bé
des d`aqui només direm
Que el teu record no olblidarem
per tenir-te entre nosaltres qualsevol moment
               Berta Carrasco Sunyer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada