Vull explicarta una mica com és un dia normal per mi desde fa quatra anys.
per començar viura ja és tota una proessa,et llevas pel mati  pensant que no estas aqui que no et puc trucar ´que no tornaras a la nit ,que el fin de setmana no ens faras una visita que hara vé el dia de la rosa i no la tindre ni l`abraçada,entre tantes cosetas que quand les tens no li dones importancia ,pero que les trobes molt a faltarel dia ques`acabat.I tu has de continuar tambe fer entendre que molts dies no et llevaries,que no menjaries etc...que quand és celebra quelcom tu no en tens ganes pro has de fer l`esfors per els demes,pro el dia despres estas tant cansada ,de voler estar i fer que tothom no és doni comte que per tutot el que passa no te importancia .que els amics no sabem com tenir-te content itu no tens ganes de riure i aixì ham tot ,arriba la nit iel que vols és ficarte dins el llit teparta ham el llençol fins el cap dormir i si és posible olvidar-te que vius ,fins lan demà que tornem a començar.(això si sempretu estas en el pensament).
demà sera un altra dia potser millor o no¡¡¡¡¡t`estimo moltissim mama