Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
diumenge, 14 d’octubre del 2012
el remei
HOLA rei ja veus avui hem anat a el remei,semblava qué no podrien fer aquest aplec pro encara a aguantad,hem pogut dinarfeia un solet ben maco, tot i qué despres sa guirat fred i com no batllem sardanes el fet de estar assentad o bé dret quiet,et tenies qué posarta alguna peça al damunt. hem dinat ham tota la colla se sant pau,com sempre pro hem mengat arros qué ja feian alla un catering,estava molt bó n`aguesis mangat ham lo qué t`agradaba hara sempre he de esperar qué algu li agradi per poderne mengar jo,de vegades en pere o bé el papa pro ès de tant en tant,he entrat dintra l`esglesia he portad un ciri pro no he demanat res ,tenen massa feina i no ens escoltan ,o no donen l`abast¿ qui sap? no habia pas massa gent a la tarda suposo qué anunciaban pluges i fa qué no ès moguin de casa.ahir vam anar a les preses doncs era la fira de espinavell ,camprodon colapsat de gent i el menys en alla estem tranquils,no tenim qué dir estem bé quan la realitad no ès així,cada dia ès més dificiltens sempre la sensació qué algu falta qué et deixes alguna cosa,i no ès una cosa ès el teu fill qué encara qué saps,no estaria aqui en aquest moment ès qué no está ni avui ni dema , i set crea una impotencia dificil de explicar i de entendre, avui una sra ham deia qué tenia qué acceptar ¡¡¡¡i jo li he contestad no puc ni vull ès anti-natural com tantes coses qué passan,bé fill ja veus la tardor ha tret el nas les fulles cauen,i per cada fulla un sospir ès una estació dura i de malt passar per avui et deixó no sense dirta lo molt que t`estimem tots i et recordem sempre ¡¡¡¡¡un peto .....mama
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada