FILl com estas,pregunta sense resposta tot i qué segons gent qué no sé si entenen o bé o saben o potser s`imaguinan,diuen qué vosaltres esteu molt bé, ales-hores jo qué ting l`olla sempre donan-li voltes ¿perqué no podeu donar una senyal ?aixi els qué estem en aquest mon pogem tenir una mica de pau, una mica d`esperança, una mica de tanquilitad, cosa qué desde qué vares marchar no a set posible.Avui lleguint les cartes a director una sra parla dels sentits,i deia qué les mansés el sentid son la maxima expresió.Perqué va esser a temps de agafar les mans el seu fill agonitzan,aquest fetels va tresmetre l`amor qué sentian un a l`altra,un comiat un t`estimo,un fins aviat, un adeu,cosa que a nosaltres no sens va permetre,i tambe penso qui te el dret de decidir per uns pares,tu vares marchar i no sabem ni si tenies fred o calor, si t`aguesim agafat les mans al millor aguesim sentid quel-com diferent,i alo mïllor no tindriam aquesta mancançe del teu contacta ham el nostra. Ja veus de una carta del diari el qué puc arribar a pensar,és qué tot el qué veig ,el qué toco ,el qué passa tot en fa pensar ham tu com vaig dirta ahir, ting ganes de veuret de agafarta dele ma i t´estimo ...una mare qué no sap com fer per ser una mare