m'ímagino un món que no conec,
puc veure a través dels teus ulls.
suposo que els colors i la llum del sol
perquè els seus raig escalfen el meu cor.
diga'm !
el que no puc veure,
pren-me com en un conte de fades
en aquest món, desconegut per mi.
oloro el perfum de les flors,
la verda herba sota els meus peus.
imagino tots els colors
que amb els meus propis ulls,no puc
veure.
digues lentament
sense pressa, penso,
m'ho dius a mi a poc a poc,
esbossant el món en la teva pintura
ara que estàs prop meu
vaig apendre't la mà,
m'ho dius a mi conduint el seu pas
trobant un cami segur.
la foscor, la meva companya eterna,
perquè no sentia la necessitat desde que
vam néixer i créixer junts;
em fa por la llum del dia.
ara ja se el que tu em vols dir.
vaig aprendre a mirar amb les mans,
no tic por a partír,
ni tampoc als grans humans.
antonia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada