Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
divendres, 19 d’octubre del 2012
pendent
BONA tarda fill avui 19-10-1012 fá 90-mesos 9-hores qué ens vas deixar,així qué m`llevat ès el primer qué he pensat ès divendres 19,tot i qué no he anat a classe de pintura,les iaies tenim els nens ham febre i ja saps¡no els volen el cole,per tant ancara servim per alguna cosa té possat pendent perqué he sentid un comentari a la tv,qué els quedaba una asignatura pendent i per uns instand el teu record ,com un flaix a passat per el meu cap,a mi tambe ma quedat aquesta assignatura no ens hem despedit,no varem poder dir-nos vins aviat,no vaig poder donar-te com a minim un got d`aigua i no han van deixar qué t`abrigues les mans perqué no pasesis fred,jo portaba el mocador qué en vares portar de LONDRES,perqué t`acompanyes en el teu cami i no ham varen deixar,jo volia agafarta de les mans i tampoc va esser posible , hara qué a passat temps encara qué sembli qué fos ahir ,aquesta assignatura está pendent i no sé si la podrem realitzar,m`agradaria creure qué així será pro ting molts dubtes per tant rei vull qué sapigues no sé com, perqué tampoc ser si tots els meus missatges t`arriben,qué no sé quan de temps ham queda per estar en aquest infern, el qué si et puc dir qué la teva petgada per aquest mon, ha deixat quelcom important qué tèstimem i és dificil pensar ¡¡¡¡no el veuras més ¡¡¡¡¡diun qué en la fe mous montanyes la meva és tant insignifican qué no puc ni ham la meva vida.FILL perdona diuan qué tèstic fent mal i ham ¿pregunto ? com saben si et faig mal o bé,si poden saber aixó qué ham diguin hon ¡¡¡ets¡¡¡¡t`anyoro molt no crec qué és pugui anyorar més,t`esimo mama
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada