Annita

Hola Jaume,Ja fa alguns mesos que entro al teu fòrum per llegir els escrits i, avui, he decidit escriure i parlar amb tu. Gràcies, Jaume petit, per la felicitat que sempre ens has donat.De petit vas fer feliç a la Teresa, ja que havia perdut la companyia i tu vas ser el seu amor i també amb en Josep. Els dos van ser feliços amb tu.No sé què escriure, sols ser que et portem dins el cor i que tu sempre ens dones un cop de mà i estàs amb nosaltres i sentim la teva presència.Saps quan la sento més? quan estic amb la teva mare explicant coses teves; crec que un dia tocaré el timbre del teu pis i tu amb el teu somriure i simpatia em diràs: Annita! i em faràs dos petons i jo dirë: cada dia ets més i més guapo. Jaume petit, gràcies per estimar-nos i estar al nostre costat. Estic segura que estàs amb tots nosaltres i, més encara, amb els que t'estimen i no poden viure sense tu, però els ajudaràs, n'estic segura!Un petó dels que tu pot donar i nosaltres ser capaços de rebre.T'estimem i sempre estaràs amb nosaltres.Amics per sempre, ja que com tu dius: la riquesa es mesura per la quantitat d'amics que es tenen.

Jaume i Laura (pares)

Estimat fill,Hem llegit la última carta del fòrum de El Ripollès.L'anònim que t'escriu diu que "pocs quedem ara que encara et troben a faltar". En algunes paraules que t'escriu, tant el teu pare com jo, la teva mare, creiem que et coneixia, però pensem que en alguna s'equivoca. Som molts els que et plorem nit i dia, que la teva absència cada moment, cada segon, és més difícil de suportar.Tu vas marxar i amb tu vàrem marxar nosaltres, per que el somriure és un objectiu que a "casa" a hores d'ara no existeix, només quan tenim el petit Marc, que creiem que ha perdut el padrí més generós, afable, carinyós, simpàtic i la persona més sensible que hem conegut mai entre tantes i tantes qualitats que tenies i tots els que t'estimem, trobem tant a faltar.Nosaltres no esperem que el sol torni a brillar, senzillament no brilla.Despertar del malson, per lo que donaríem el que fos possible .I com la Mare Teresa de Calcuta deia: "la cosa més bella del món? L'AMOR"; és a dir, l'amor que sentim per tu ningú el podrà canviar. T'ESTIMEM I T'ESTIMAREM SEMPRE!!Els teus pares.

companya

El temps va passant, pero la teva absència es nota tan que produeix massa dolor.sovint recordem les estones de rialles i bons moments que passavem,i els enyorem molt.la vida va ser massa injusta amb tu, hi ha poques persones que tinguin la teva sensibilitat que tu mostraves envers els altres, eres o ets un cuidador nat, que feies sentir bé a la gent que t'envoltava.Adéu Jaume, et trobem a faltar!!!!

ukdpg

molts son els moments en que em vens a la ment, molts son els moments en que recordo tots els anys que has estat al meu costat, molts son els moments que ploro per tu, molts son els moments en que recordo els llargs dies de rialles, xerrades, dinars, sopars,..en fi, dies que passavem junts l'un amb l'altre sense cap altre preocupacio que seguir rient i disfrutan de cada moment, doncs aixó era el que millor sabies fer, disfrutar del dia a dia i ho contagiaves a tothom.Son molts els qui poden escriure un missatge i dir que no t'oblidaran mai, pero molt pocs son els que sense dir res a ningu, pateixen profundament i de molt endins la teva pèdua, i que per molt que ho intenten no aconsegueixen de cap de les maneres evitar a cada moment pensar en tu i que se'ls escapin les llagrimes nomes de pensar que no et podran veure, sentir ni abraçar mai més.A tu mai et va agradar estar sol i sens dubte ara has marxat a un lloc on no et puc fer costat.Per molt que ho intento, no aconsegueixu assimilar tot el que ha passat i de cap de les maneres no puc arribar mai aginarme que ja no hi ets.No hi han paraules per descriure aquests moments d'incertesa en que no saps si el que esta passant es un mal son del que desitjo despertar o un cruel realitat de la qual mi vull allunyar.saps que no cal que t'ho digui doncs ja saps que mai t'oblidaré, i no podre de deixar de pensar en tu.T'estimo moltissim i t'estimare sempre.

Miquel Forcadell

Hola a tots, a tu tambe Jaume vaig saber de tu i he sentit molt la teva mort, puc diro perque dos mesos despres, al mes de març va morir el meu fill Cristian en un altre accident de coche i per desgracia sabem el que es aixó de primera mà.Nomes puc donar anims a tot els que l'estimeu i dir-vos que si voleu coneixer en Cristian podeu visitar el seu Blog.www.cristianforcadell.blogspot.com

anonim

Hola Jaume, la veritat és que no sé per on començar, voldria dir tantes coses...pero les paraules no poden explicar tot el que em compartit i tot el que m'has ensenyat...ara, des de l'altre punta de món no deixo de pensar que en algun moment em giraré i et veure somriure i començarem a xerrar i xerrar...i a riure...ai!Gràcies per tot...sempre estaràs aquíT'estimaré sempre

17867

Jo també recordo aquell divendres gris del mes de gener... Una d'aquelles trucades que no vols rebre mai i que en els últims temps ja n'he rebut unes quantes...Em vaig emprenyar de mala manera, estava furiosa contra tot, no podia entendre una injusticia tan gran!!! no em consolaven les paraules que al cel hi estaries bé, que ja ens tornariem a trobar algun dia!! sóc egoista i on et volia JO, era ARA i AQUI!!! Aquests mesos m'ha sorprés molt l'unió del poble, això és molt bonic i sé que t'hagués agradat veure-ho... Continues en el pensament de tots, no et deixem escapar del tot i crec que en això també ens has donat una gran lliçó, hem de ser menys egoistes i pensar en els actes que fem, que sempre deixin una emprenta agradable. Fins sempre, JaumeQuan el sol surt després de la pluja...i deixa en la terra olor d'humitati l'herba brilla plena d'espurnesaixeco al cap al cel i et trobo a faltar...Sau

Camprodonina

Avui encara recordo com si d'un malson és tractés, aquell divendres que em va telefonar la meva mare. No m'ho podia creure. Primer van venir les llàgrimes i després la ràbia, la ira. Per que han de passar aquestes coses al món? Un cop sobreposada vaig decidir pujar l'endemà mateix. Ja tenia plans fets però tot va quedar instantàniament anul·lat. Els de poble som així no? Encara que ens distanciem, en moments com aquest necessitem estar junts, trobar la calor de tota aquella gent amb qui has crescut, passejar pels carrers i les places on jugàvem. Estar amb els nostres. Aquella nit vaig somiar amb tu, com també ho va fer molta altra gent. Va ser la teva manera de dir-nos fins aviat? Al matí vaig despertar-me i al obrir l'armari per vestir-me vaig posar-me a plorar un altre cop. Què em poso per anar a l'enterrament d'en Jaume? No era el fet de si anar de negre o de colors. Era el fet de vestir-me per dir-li l'últim adéu. I als 27 anys no estàs preparada per això. Però vaig treure força i, tot i el mal moment personal que estava passant, vaig venir i vaig estar amb tot el poble. Vaig oblidar els meus mals i vaig poder fer front a les meves pors. I ara encara, quan estic malament, penso en tu i m'adono que la vida és massa curta per amagar-se. Siguis on siguis Jaume, descansa en pau.I amb els llavis freds, encara sembla dir-nos:"No ploreu pas ma mort,per què en tan curt viatge despedir-nos,si jo us espero a port?"J. Verdaguer

anònima

No hi ha dia que passi que no me'n recordi de tu, sempre has estat al costat dels que t'estimes i t'estimem, i doncs perquè ara ja no hi ets? Recordo aquell ultima tarda junts, les ultimes paraules: " que vagi bé cuca, ens veiem", aquell ultim adéu, com sempre però diferent, l'ultim adéu, aquest no era un fins després, era un adéu per sempre. Mai et van agradar les despedides i així ho vas fer vas marxar sense despedirte de ningú. De sobte, vas marxar i ja no et podrem tornar a veure. Espero que estiguis bé, siguis on siguis, perquè sinó no entenc perquè ens vas deixar. Ara només em queda el record de tots aquells moments viscuts junts i totes aquelles sabies paraules que m'has deixat, doncs mai t'oblidaré, perque sempre has set, ets i seràs....T'estimo moltissim Jaume i et trobo massa a faltar.""uibju""

Rafel

Quina llàstima! L´anonimat no és bo per criticar. La Sílvia té tota la raó. Aquest és un fòrum per parlar d´en Jaume Puigmal.També per convidar a pregar per ell.

Sònia

Estimat Jaume, tenim un dolor molt gran per la teva inesperada pèrdua, ens vas deixar en el millor moment de la teva vida, tenies la teva feina amb els teus nens, tenies la teva acollidora vivenda amb la Trini, tenies el teu petit nevot , tenies els teus amics.... tenies tota una vida plena de coses bones i d'alegries per viure... xq la vida es tan injusta?? xq? sempre recordare els bons moments que ens has donat... sempre recordare la teva alegria, les teves ganes de col.laborar en tot, recordare els dissabte aborrits que tu els animaves....I sempre tindre a la ment l'ultim sopar que van fer tots junts, el dia 24 de desembre, que ens vam reunir a casa per celebrar el "Caga tio", i tu vas ser el primer en animar la festa.... quan estavem tots cansats a la taula, acabats de sopar i de fer el tio per l'Anais i en Gabriel, vas agafar a les dones i et vas posar a ballar animant a tots els de la taula.... Jaume pensa que et cuidarem a la teu familia en tot lo que poguem, i a la meu cosina l'ajudare en tot lo que pogui, i l'animare en tot...Mai deixarem a la Trini sola... sempre ens tindrà per tot.Jaume, mai t'oblidarem!!!

Sempre seràs de la nostre familia

Sònia

Estimat Jaume, tenim un dolor molt gran per la teva inesperada pèrdua, ens vas deixar en el millor moment de la teva vida, tenies la teva feina amb els teus nens, tenies la teva acollidora vivenda amb la Trini, tenies el teu petit nevot , tenies els teus amics.... tenies tota una vida plena de coses bones i d'alegries per viure... xq la vida es tan injusta?? xq? sempre recordare els bons moments que ens has donat... sempre recordare la teva alegria, les teves ganes de col.laborar en tot, recordare els dissabte aborrits que tu els animaves....I sempre tindre a la ment l'ultim sopar que van fer tots junts, el dia 24 de desembre, que ens vam reunir a casa per celebrar el "Caga tio", i tu vas ser el primer en animar la festa.... quan estavem tots cansats a la taula, acabats de sopar i de fer el tio per l'Anais i en Gabriel, vas agafar a les dones i et vas posar a ballar animant a tots els de la taula.... Jaume pensa que et cuidarem a la teu familia en tot lo que poguem, i a la meu cosina l'ajudare en tot lo que pogui, i l'animare en tot...Mai deixarem a la Trini sola... sempre ens tindrà per tot.Jaume, mai t'oblidarem!!!

t´ho faig saber

JAUMEsiguis on siguis nosaltres et seguim trobant a faltar moltissim com tambe et fem saber les cosetes que pasen aqui baix d´on tu vas marxar de sobte y deixant un gran buit...Saps en valentin va participar al certamen mister girona a mister españa y alla va pensar en tu mes que mai pq hasta ho va dir va ser molt emocionan sentir el teu nom alla davant de tanta gent que ni et coneixia pero a mi t´ha seguro que sem va posar la pell de gallina siguis on siguis sempre pensem amb tu no ho dubtis

Una Amiga de Camprodon

Jaume, siguis o siguis, sé que continuaràs fent feliç a la gent que tinguis al voltant,... a vegades no entenem perquè la vida dona aquests cops i aquest ha estat així ningú l'ha entès,... perquè tu Jaume...! cuida't molt aqui a camprodon t'anyorarem Moltíssim, i no pateixis que ajudarem amb tot el que poguem a la teva familía i a tots als teus a seguir una camí plè de felicitat com tu feies.... pots comptar-hi!!!! Per Sempre!!!!!!!!

Moni

Encara no m'ho puc creure petit. Penso en tu i et veig somrient, radiant, vinguent cap a mi i aixecant-me amunt en una abraçada...com sempre fèies quan ens vèiem (de marxa, ,pel carrer,...), i girant-me! i jo pensant: t'esllumaràs l'esquena!...mai he sigut un pes ploma...Teniem la flor més bonica del jardí i Déu l'ha volguda per ell i l'ha tallat i ens l'ha robat. No puc deixar de pensar que sempre se'n van els bons. I tu n'ets un. Només cal veure com t'estimem tots i com et robem a faltar. Has fet tant de bo i bé en la teva curta vida! i hem tingut tanta sort de conéixe't! recordo fa molts anys, en els dissabtes divertits en què em quedava a dormir a casa vostre i tu ja eres un nen diví i em preguntaves si de gran seriem novios....te'n recordes? sempre heu sigut una segona família per mi, tot i la distància dels últims anys. Sempre us he estimat molt i continuo fent-ho...i dol tant veure als teus tant abatuts i tristos, dol tant perquè també sóc teva Jaume. Segur que omples d'amor i rialles a on ets! fins després.

Familia Torrella

Es temps de reflexionar. De fer-ho reposadament. Des del recolliment. Es temps de pensar procurant que el nostre temps, el que fem servir a la terra, no ens atrapi. Diuen el teolegs -sense necessitat d´incluir-los dins de cap confessió determinada- que el temps etern comença per els que ja no estàn amb nosaltres a partir del moment que ens deixan. Per el Jaume ja ha començat. Estém segurs que gaudeix anticipadament del que nosaltres gaudirém un dia en la seva plenitut junt amb tots aquells que ell ha estimat... i encara estima. Pensém que el que ha quedat d´ell a la terra no és més que él vestit que feia servir per portar la seva ànima. Una ànima bona, fruït dels gens que va heretar dels seus pares. I que també porta la seva germana, la seva familia...Es hora de pregar-li a ell més que per ell. Ja que estém segurs que està al Cel, puig havía fet mèrits més que suficients per gaudir de la Gloria.Ha sigut un goig haver-lo conegut i haver-lo tractat!

Anais

Jaume t'estimem molt ja no podem fer res !!Jo t'escric aquesta carta perquè te'n recordis de mi. Jo vull que tornis a Camprodon. Sempre et recordarem i sobretot la Trini.Jaume sempre seràs el meu tiet!!!!!!!

vila riera

Jaume:Has estat a tot arreu amb tothom, amb els grans i els mès joves, als grans hens feies riure amb les teves sortides, Camprodon es plè de tu Com vols que oblidem en Jaume? si per tot es respira de tu. Deu debia tenir enveja dels privilegis de tenir-te entre nosaltres i per això et va voler al seu costat, era massa aviat en va fer un gra massa, no era el moment, ens has deixat massa buit, et va treure fisicament pero sempre estaràs amb nosaltres com ELL hi està que no el veiem però ens diuen que hi ès. Però tu si que sabem que hi ets i que mai el teu record ens el treurà ningù.

hoy es tu cumpleaños, solo 27 años, son muy pocos, para que ya no estés con nosotros Jaume. Te doy las gracias por todos estos años que nos has alegrado la vida, no puedo acostumbrarme a que ya no estas. Tú que este año me hiciste la fiesta de cumpleaños a mí, y me decías medio siglo suegra: de esa manera como eras. Hago un repaso del tiempo que hemos pasado juntos y no tengo más que cosas buenas tuya, bueno alguna bronca cuando cojiais alguna torta como yo os decía, pero tu me contestabas: tranquila suegra que mañana como nuevos. Siempre con esa risa, tu sabes como te echamos de menos, porque ahí donde estés nos estarás viendo este vacío tan grande sin ti. Te llevo en mi corazón, feliz cumpleaños.                             Anònim 

Benvolgut amic, Gràcies per escoltar-me a mi i gairebé tots els que ho necessitaven amb més o menys mesura i sempre amb igual interès. Gràcies per compartir els meus problemes i els meus dubtes quan ho necessitava i gràcies per deixar-me compartir i participar amb els teus. Gràcies per riure sempre de les meves hipocresies i gràcies per a acceptar, compartir i quasi adular el meu àcid i de vegades amarg cinisme cap als que ens envoltem i ens estimem que, de fet, són els que en realitat ens van unir i van permetre que ens coneixéssim. Has estat una persona modèlica i d'un gran valor per a mi i som molts els que trobarem a faltar però en el meu cas, et prometo que no només guardaré un gran record de tu sinó que també miraré de transmetre allò que em vas ensenyar : Ser sempre tant positiu, tan participatiu i en definitiva, de gaudir al màxim de cada moment de la vida i sobretot, de mirar de fer-ne gaudir igualment a tots els del nostre voltant... Autor tusta

Quants records, quantes xerrades, quantes nits volen mirar programes cutres....com ens agradava riure amb tu i com odiavem quan ens volies fer anar al gimnàs....sempre trobavem excuses.....6 anys, son molts records xo tots bons. Sempre et recordarem amb molta tendresa, amb el somriure que sempre trobaves. Ja he fet el mir, si rei, i no t'he pogut explicar que m'ha sortit bé, mai oblidaré com m'has animat en tot el que emprenia. T'estic molt agraida. Siguis on siguis, nosaltres sempre t'estimarem pq no erem companys de pis, erem una familia.                       Anònim

Quin dolor tan inmens ens ha provocat la teva precipitada marxa, se'ns ha apagat una estrella al cel de Camrpodon, una de les que més brillava. Estaves en tot, als Gegants, al Romans, Al Camprodó, a les cavalcades de reis, al geriàtric, a la festa major, a les nits de marxa... com se't trobarà a faltar..., però que sàpigues que has deixat una emprempta tan forta que no soblidarà mai. Ningú no mor fins que no se l'oblida del tot                                                   Anònim