Quin dolor tan inmens ens ha provocat la teva precipitada marxa, se'ns ha apagat una estrella al cel de Camrpodon, una de les que més brillava. Estaves en tot, als Gegants, al Romans, Al Camprodó, a les cavalcades de reis, al geriàtric, a la festa major, a les nits de marxa... com se't trobarà a faltar..., però que sàpigues que has deixat una emprempta tan forta que no soblidarà mai. Ningú no mor fins que no se l'oblida del tot                                                   Anònim