17867
Jo també recordo aquell divendres gris del mes de gener... Una d'aquelles trucades que no vols rebre mai i que en els últims temps ja n'he rebut unes quantes...Em vaig emprenyar de mala manera, estava furiosa contra tot, no podia entendre una injusticia tan gran!!! no em consolaven les paraules que al cel hi estaries bé, que ja ens tornariem a trobar algun dia!! sóc egoista i on et volia JO, era ARA i AQUI!!! Aquests mesos m'ha sorprés molt l'unió del poble, això és molt bonic i sé que t'hagués agradat veure-ho... Continues en el pensament de tots, no et deixem escapar del tot i crec que en això també ens has donat una gran lliçó, hem de ser menys egoistes i pensar en els actes que fem, que sempre deixin una emprenta agradable. Fins sempre, JaumeQuan el sol surt després de la pluja...i deixa en la terra olor d'humitati l'herba brilla plena d'espurnesaixeco al cap al cel i et trobo a faltar...Sau
Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
divendres, 18 de maig del 2007
dijous, 17 de maig del 2007
Camprodonina
Avui encara recordo com si d'un malson és tractés, aquell divendres que em va telefonar la meva mare. No m'ho podia creure. Primer van venir les llàgrimes i després la ràbia, la ira. Per que han de passar aquestes coses al món? Un cop sobreposada vaig decidir pujar l'endemà mateix. Ja tenia plans fets però tot va quedar instantàniament anul·lat. Els de poble som així no? Encara que ens distanciem, en moments com aquest necessitem estar junts, trobar la calor de tota aquella gent amb qui has crescut, passejar pels carrers i les places on jugàvem. Estar amb els nostres. Aquella nit vaig somiar amb tu, com també ho va fer molta altra gent. Va ser la teva manera de dir-nos fins aviat? Al matí vaig despertar-me i al obrir l'armari per vestir-me vaig posar-me a plorar un altre cop. Què em poso per anar a l'enterrament d'en Jaume? No era el fet de si anar de negre o de colors. Era el fet de vestir-me per dir-li l'últim adéu. I als 27 anys no estàs preparada per això. Però vaig treure força i, tot i el mal moment personal que estava passant, vaig venir i vaig estar amb tot el poble. Vaig oblidar els meus mals i vaig poder fer front a les meves pors. I ara encara, quan estic malament, penso en tu i m'adono que la vida és massa curta per amagar-se. Siguis on siguis Jaume, descansa en pau.I amb els llavis freds, encara sembla dir-nos:"No ploreu pas ma mort,per què en tan curt viatge despedir-nos,si jo us espero a port?"J. Verdaguer
Avui encara recordo com si d'un malson és tractés, aquell divendres que em va telefonar la meva mare. No m'ho podia creure. Primer van venir les llàgrimes i després la ràbia, la ira. Per que han de passar aquestes coses al món? Un cop sobreposada vaig decidir pujar l'endemà mateix. Ja tenia plans fets però tot va quedar instantàniament anul·lat. Els de poble som així no? Encara que ens distanciem, en moments com aquest necessitem estar junts, trobar la calor de tota aquella gent amb qui has crescut, passejar pels carrers i les places on jugàvem. Estar amb els nostres. Aquella nit vaig somiar amb tu, com també ho va fer molta altra gent. Va ser la teva manera de dir-nos fins aviat? Al matí vaig despertar-me i al obrir l'armari per vestir-me vaig posar-me a plorar un altre cop. Què em poso per anar a l'enterrament d'en Jaume? No era el fet de si anar de negre o de colors. Era el fet de vestir-me per dir-li l'últim adéu. I als 27 anys no estàs preparada per això. Però vaig treure força i, tot i el mal moment personal que estava passant, vaig venir i vaig estar amb tot el poble. Vaig oblidar els meus mals i vaig poder fer front a les meves pors. I ara encara, quan estic malament, penso en tu i m'adono que la vida és massa curta per amagar-se. Siguis on siguis Jaume, descansa en pau.I amb els llavis freds, encara sembla dir-nos:"No ploreu pas ma mort,per què en tan curt viatge despedir-nos,si jo us espero a port?"J. Verdaguer
dilluns, 7 de maig del 2007
anònima
No hi ha dia que passi que no me'n recordi de tu, sempre has estat al costat dels que t'estimes i t'estimem, i doncs perquè ara ja no hi ets? Recordo aquell ultima tarda junts, les ultimes paraules: " que vagi bé cuca, ens veiem", aquell ultim adéu, com sempre però diferent, l'ultim adéu, aquest no era un fins després, era un adéu per sempre. Mai et van agradar les despedides i així ho vas fer vas marxar sense despedirte de ningú. De sobte, vas marxar i ja no et podrem tornar a veure. Espero que estiguis bé, siguis on siguis, perquè sinó no entenc perquè ens vas deixar. Ara només em queda el record de tots aquells moments viscuts junts i totes aquelles sabies paraules que m'has deixat, doncs mai t'oblidaré, perque sempre has set, ets i seràs....T'estimo moltissim Jaume i et trobo massa a faltar.""uibju""
No hi ha dia que passi que no me'n recordi de tu, sempre has estat al costat dels que t'estimes i t'estimem, i doncs perquè ara ja no hi ets? Recordo aquell ultima tarda junts, les ultimes paraules: " que vagi bé cuca, ens veiem", aquell ultim adéu, com sempre però diferent, l'ultim adéu, aquest no era un fins després, era un adéu per sempre. Mai et van agradar les despedides i així ho vas fer vas marxar sense despedirte de ningú. De sobte, vas marxar i ja no et podrem tornar a veure. Espero que estiguis bé, siguis on siguis, perquè sinó no entenc perquè ens vas deixar. Ara només em queda el record de tots aquells moments viscuts junts i totes aquelles sabies paraules que m'has deixat, doncs mai t'oblidaré, perque sempre has set, ets i seràs....T'estimo moltissim Jaume i et trobo massa a faltar.""uibju""
Subscriure's a:
Missatges (Atom)