Annita
Hola Jaume,Ja fa alguns mesos que entro al teu fòrum per llegir els escrits i, avui, he decidit escriure i parlar amb tu. Gràcies, Jaume petit, per la felicitat que sempre ens has donat.De petit vas fer feliç a la Teresa, ja que havia perdut la companyia i tu vas ser el seu amor i també amb en Josep. Els dos van ser feliços amb tu.No sé què escriure, sols ser que et portem dins el cor i que tu sempre ens dones un cop de mà i estàs amb nosaltres i sentim la teva presència.Saps quan la sento més? quan estic amb la teva mare explicant coses teves; crec que un dia tocaré el timbre del teu pis i tu amb el teu somriure i simpatia em diràs: Annita! i em faràs dos petons i jo dirë: cada dia ets més i més guapo. Jaume petit, gràcies per estimar-nos i estar al nostre costat. Estic segura que estàs amb tots nosaltres i, més encara, amb els que t'estimen i no poden viure sense tu, però els ajudaràs, n'estic segura!Un petó dels que tu pot donar i nosaltres ser capaços de rebre.T'estimem i sempre estaràs amb nosaltres.Amics per sempre, ja que com tu dius: la riquesa es mesura per la quantitat d'amics que es tenen.
Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Jaume i Laura (pares)
Estimat fill,Hem llegit la última carta del fòrum de El Ripollès.L'anònim que t'escriu diu que "pocs quedem ara que encara et troben a faltar". En algunes paraules que t'escriu, tant el teu pare com jo, la teva mare, creiem que et coneixia, però pensem que en alguna s'equivoca. Som molts els que et plorem nit i dia, que la teva absència cada moment, cada segon, és més difícil de suportar.Tu vas marxar i amb tu vàrem marxar nosaltres, per que el somriure és un objectiu que a "casa" a hores d'ara no existeix, només quan tenim el petit Marc, que creiem que ha perdut el padrí més generós, afable, carinyós, simpàtic i la persona més sensible que hem conegut mai entre tantes i tantes qualitats que tenies i tots els que t'estimem, trobem tant a faltar.Nosaltres no esperem que el sol torni a brillar, senzillament no brilla.Despertar del malson, per lo que donaríem el que fos possible .I com la Mare Teresa de Calcuta deia: "la cosa més bella del món? L'AMOR"; és a dir, l'amor que sentim per tu ningú el podrà canviar. T'ESTIMEM I T'ESTIMAREM SEMPRE!!Els teus pares.
Estimat fill,Hem llegit la última carta del fòrum de El Ripollès.L'anònim que t'escriu diu que "pocs quedem ara que encara et troben a faltar". En algunes paraules que t'escriu, tant el teu pare com jo, la teva mare, creiem que et coneixia, però pensem que en alguna s'equivoca. Som molts els que et plorem nit i dia, que la teva absència cada moment, cada segon, és més difícil de suportar.Tu vas marxar i amb tu vàrem marxar nosaltres, per que el somriure és un objectiu que a "casa" a hores d'ara no existeix, només quan tenim el petit Marc, que creiem que ha perdut el padrí més generós, afable, carinyós, simpàtic i la persona més sensible que hem conegut mai entre tantes i tantes qualitats que tenies i tots els que t'estimem, trobem tant a faltar.Nosaltres no esperem que el sol torni a brillar, senzillament no brilla.Despertar del malson, per lo que donaríem el que fos possible .I com la Mare Teresa de Calcuta deia: "la cosa més bella del món? L'AMOR"; és a dir, l'amor que sentim per tu ningú el podrà canviar. T'ESTIMEM I T'ESTIMAREM SEMPRE!!Els teus pares.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)