La cosína petitaI
I són les tantes de la nit i no paro de pensar el perqué!
Jaume tothom que t'ha conegut t'estima, ets tan gran que ensseguida tagafen carinyo! No tindria que haver passat mai aixó..
T'ESTIMO.
Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dijous, 15 d’octubre del 2009
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Amiga
Es tan injust la vida,com una persona amb tantes ganes de viure ja no sigui.Tenias tantes coses per fer,sempre penso amb tu.Pero sobretot cuan veig els teus pares,la teva germana amb els teus nebots que no podran tenir aquell tiet que tanta il.lusio tenia.I quan veig la trini sola sense tu sempre estaveu junts desde feia molts anys erau una parella que jo sempre havia envejat.
t´estimo gracies per haver sigut un amic tan especial però et trobem molt a falta.
Es tan injust la vida,com una persona amb tantes ganes de viure ja no sigui.Tenias tantes coses per fer,sempre penso amb tu.Pero sobretot cuan veig els teus pares,la teva germana amb els teus nebots que no podran tenir aquell tiet que tanta il.lusio tenia.I quan veig la trini sola sense tu sempre estaveu junts desde feia molts anys erau una parella que jo sempre havia envejat.
t´estimo gracies per haver sigut un amic tan especial però et trobem molt a falta.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
La cosína petita
Hola Jaume...buff! no se per on començar tot just fa tres dies que me assebentat del forum aquet i aquets dies els e dedicat a llegir-me tots els comentaris que la gent et deixa cap a tú i crec que amb tant sols un comentari no poden arrivar a reflectir tot lo que senten perqué jo ara ho provare i no sé si podre..
Daqui 6 dies fara 2anys i 10 messos que ens vas deixar, saps just d'aqui 6 dies es el meu aniversari, i saps que? desde que ens vas deixar e demanat sempre el mateix desitg en el passtís, sempre e demanat tornarte a veure, tornarte a tenir a casa, tornarte a veure somriure, tornarte a sentir parlar de les teves anecdotes, tornarte a mirar, lo que e volgut es que tornesis... Jo aquets 2 anys i 10 messos encara que ningú s'agui donat conta han sigut i segueixen sent els pitxos de la meva vida, quan pujava a camprodon lo primer que feia al arribar era buscarte i preguntava per tu a tothom, perqué? perque m'ho passava molt bé al teu costat , perqué jo soc la petita de la familia , peró a tú t'agradava jugar amb mi, i em feies sentir molt feliç, i mai oblidare ningún dels moments al teu costat, mentres mensenyaves a fer bunyols amb la tieta per setmana santa, mentres reiem enb els dinars familiars, en el bateig del Marc, tot Jaume , tot lo que feies et feia cada dia mes gran! No es just que la vida et fes aixó , tu no tu mereixias per res del món mai, tu tenies que estar amb nosaltres fins que fosis un yayo..et necessito tant... No se ja quantes vegades e plorat per tú son incomtables, les vegades que penso en tu? es cada segon, perqué sento un vuit dins meu...em faltes ..
Em costa assimilar que no hi ets, la vritat encara més massa difícil, no saps la de vegades que te cunfos per el carrer, la de vegades que e girat alguna persona pensame que erats tú! ho e desitjat tant cops tornar enredera en el temps i parar el dia que vam estar dinant a casa la tieta antonia i em vam estar parlan de tot lo nostre...Jo era una nena quan ten vas anar no m'ho creia, no em vaig donar conta fins passat 3 dies... era un xoc!
Jaume avui en dia et recordo a tots moments i vui que sapigues que T'ESTIMO T'ESTIMO I T'ESTIMO!
Jo sempre et duc al cor Jaume ets la millo persona que mai existira...
La teva cosina petita Laia Marcer Carabí
Hola Jaume...buff! no se per on començar tot just fa tres dies que me assebentat del forum aquet i aquets dies els e dedicat a llegir-me tots els comentaris que la gent et deixa cap a tú i crec que amb tant sols un comentari no poden arrivar a reflectir tot lo que senten perqué jo ara ho provare i no sé si podre..
Daqui 6 dies fara 2anys i 10 messos que ens vas deixar, saps just d'aqui 6 dies es el meu aniversari, i saps que? desde que ens vas deixar e demanat sempre el mateix desitg en el passtís, sempre e demanat tornarte a veure, tornarte a tenir a casa, tornarte a veure somriure, tornarte a sentir parlar de les teves anecdotes, tornarte a mirar, lo que e volgut es que tornesis... Jo aquets 2 anys i 10 messos encara que ningú s'agui donat conta han sigut i segueixen sent els pitxos de la meva vida, quan pujava a camprodon lo primer que feia al arribar era buscarte i preguntava per tu a tothom, perqué? perque m'ho passava molt bé al teu costat , perqué jo soc la petita de la familia , peró a tú t'agradava jugar amb mi, i em feies sentir molt feliç, i mai oblidare ningún dels moments al teu costat, mentres mensenyaves a fer bunyols amb la tieta per setmana santa, mentres reiem enb els dinars familiars, en el bateig del Marc, tot Jaume , tot lo que feies et feia cada dia mes gran! No es just que la vida et fes aixó , tu no tu mereixias per res del món mai, tu tenies que estar amb nosaltres fins que fosis un yayo..et necessito tant... No se ja quantes vegades e plorat per tú son incomtables, les vegades que penso en tu? es cada segon, perqué sento un vuit dins meu...em faltes ..
Em costa assimilar que no hi ets, la vritat encara més massa difícil, no saps la de vegades que te cunfos per el carrer, la de vegades que e girat alguna persona pensame que erats tú! ho e desitjat tant cops tornar enredera en el temps i parar el dia que vam estar dinant a casa la tieta antonia i em vam estar parlan de tot lo nostre...Jo era una nena quan ten vas anar no m'ho creia, no em vaig donar conta fins passat 3 dies... era un xoc!
Jaume avui en dia et recordo a tots moments i vui que sapigues que T'ESTIMO T'ESTIMO I T'ESTIMO!
Jo sempre et duc al cor Jaume ets la millo persona que mai existira...
La teva cosina petita Laia Marcer Carabí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)