dijous, 8 de febrer del 2007

vila riera

Jaume:Has estat a tot arreu amb tothom, amb els grans i els mès joves, als grans hens feies riure amb les teves sortides, Camprodon es plè de tu Com vols que oblidem en Jaume? si per tot es respira de tu. Deu debia tenir enveja dels privilegis de tenir-te entre nosaltres i per això et va voler al seu costat, era massa aviat en va fer un gra massa, no era el moment, ens has deixat massa buit, et va treure fisicament pero sempre estaràs amb nosaltres com ELL hi està que no el veiem però ens diuen que hi ès. Però tu si que sabem que hi ets i que mai el teu record ens el treurà ningù.

dimarts, 6 de febrer del 2007

hoy es tu cumpleaños, solo 27 años, son muy pocos, para que ya no estés con nosotros Jaume. Te doy las gracias por todos estos años que nos has alegrado la vida, no puedo acostumbrarme a que ya no estas. Tú que este año me hiciste la fiesta de cumpleaños a mí, y me decías medio siglo suegra: de esa manera como eras. Hago un repaso del tiempo que hemos pasado juntos y no tengo más que cosas buenas tuya, bueno alguna bronca cuando cojiais alguna torta como yo os decía, pero tu me contestabas: tranquila suegra que mañana como nuevos. Siempre con esa risa, tu sabes como te echamos de menos, porque ahí donde estés nos estarás viendo este vacío tan grande sin ti. Te llevo en mi corazón, feliz cumpleaños.                             Anònim 

diumenge, 4 de febrer del 2007

Benvolgut amic, Gràcies per escoltar-me a mi i gairebé tots els que ho necessitaven amb més o menys mesura i sempre amb igual interès. Gràcies per compartir els meus problemes i els meus dubtes quan ho necessitava i gràcies per deixar-me compartir i participar amb els teus. Gràcies per riure sempre de les meves hipocresies i gràcies per a acceptar, compartir i quasi adular el meu àcid i de vegades amarg cinisme cap als que ens envoltem i ens estimem que, de fet, són els que en realitat ens van unir i van permetre que ens coneixéssim. Has estat una persona modèlica i d'un gran valor per a mi i som molts els que trobarem a faltar però en el meu cas, et prometo que no només guardaré un gran record de tu sinó que també miraré de transmetre allò que em vas ensenyar : Ser sempre tant positiu, tan participatiu i en definitiva, de gaudir al màxim de cada moment de la vida i sobretot, de mirar de fer-ne gaudir igualment a tots els del nostre voltant... Autor tusta

dijous, 1 de febrer del 2007

Quants records, quantes xerrades, quantes nits volen mirar programes cutres....com ens agradava riure amb tu i com odiavem quan ens volies fer anar al gimnàs....sempre trobavem excuses.....6 anys, son molts records xo tots bons. Sempre et recordarem amb molta tendresa, amb el somriure que sempre trobaves. Ja he fet el mir, si rei, i no t'he pogut explicar que m'ha sortit bé, mai oblidaré com m'has animat en tot el que emprenia. T'estic molt agraida. Siguis on siguis, nosaltres sempre t'estimarem pq no erem companys de pis, erem una familia.                       Anònim