divendres, 31 de juliol del 2015

ELIZABETH KüBLER -ROSS

Elizabeth Kübler-Ross: La connotada científica que confirmó que sí existe el Más Allá

Esta médico y psiquiatra suiza recabó centenares de testimonios de experiencias extracorporales, lo que la llevó a concluir que “la muerte no era un fin, sino un radiante comienzo”.
La doctora suiza Elizabeth Kübler-Ross se convirtió en el siglo XX en una de las mayores expertas mundiales en el tétrico campo de la muerte, al implementar modernos cuidados paliativos con personas moribundas para que éstas afrontaran el fin de su vida con serenidad y hasta con alegría (en su libro “On death and dying”, de 1969, que versa sobre la muerte y el acto de morir, describe las diferentes fases del enfermo según se aproxima su muerte, esto es, la negación, ira, negociación, depresión y aceptación). Sin embargo, esta médico, psiquiatra y escritora nacida en Zurich en 1926 también se transformó en una pionera en el campo de la investigación de las experiencias cercanas a la muerte, lo que le permitió concluir algo que espantó a muchos de sus colegas: sí existe vida después de la muerte.
La férrea formación científica de esta doctora, que se graduó en psiquiatría en Estados Unidos, recibiendo posteriormente 23 doctorados honoríficos, se pondría a prueba luego de que a lo largo de su prolongada práctica profesional los enfermos moribundos a los que trataba le relataran una serie de increíbles experiencias paranormales, lo que la motivó a indagar si existía el Más Allá o la vida después de la muerte. Así, se dedicó a estudiar miles de casos, a través del mundo entero, de personas de distinta edad (la más joven tenía dos años, y la mayor, 97 años), raza y religión, que habían sido declaradas clínicamente muertas y que fueron llamadas de nuevo a la vida.
Elizabeth-Kubler-Ross-1“El primer caso que me asombró fue el de una paciente de apellido Schwartz, que estuvo clínicamente muerta mientras se encontraba internada en un hospital. Ella se vio deslizarse lenta y tranquilamente fuera de su cuerpo físico y pronto flotó a una cierta distancia por encima de su cama. Nos contaba, con humor, cómo desde allí miraba su cuerpo extendido, que le parecía pálido y feo. Se encontraba extrañada y sorprendida, pero no asustada ni espantada. Nos contó cómo vio llegar al equipo de reanimación y nos explicó con detalle quién llegó primero y quién último. No sólo escuchó claramente cada palabra de la conversación, sino que pudo leer igualmente los pensamientos de cada uno. Tenía ganas de interpelarlos para decirles que no se dieran prisa puesto que se encontraba bien, pero pronto comprendió que los demás no la oían. La señora Schwartz decidió entonces detener sus esfuerzos y perdió su conciencia. Fue declarada muerta cuarenta y cinco minutos después de empezar la reanimación, y dio signos de vida después, viviendo todavía un año y medio más. Su relato no fue el único. Mucha gente abandona su cuerpo en el transcurso de una reanimación o una intervención quirúrgica y observa, efectivamente, dicha intervención”.
La doctora Kübler-Ross añade que “otro caso bastante dramático fue el de un hombre que perdió a sus suegros, a su mujer y a sus ocho hijos, que murieron carbonizados luego que la furgoneta en la que viajaban chocara con un camión cargado con carburante. Cuando el hombre se enteró del accidente permaneció semanas en estado de shock, no se volvió a presentar al trabajo, no era capaz de hablar con nadie, intentó buscar refugio en el alcohol y las drogas, y terminó tirado en la cuneta, en el sentido literal de la palabra. Su último recuerdo que tenía de esa vida que llevó durante dos años fue que estaba acostado, borracho y drogado, sobre un camino bastante sucio que bordeaba un bosque. Sólo tenía un pensamiento: no vivir más y reunirse de nuevo con su familia. Entonces, cuando se encontraba tirado en ese camino, fue atropellado por un vehículo que no alcanzó a verlo. En ese preciso momento se encontró él mismo a algunos metros por encima del lugar del accidente, mirando su cuerpo gravemente herido que yacía en la carretera. Entonces apareció su familia ante él, radiante de luminosidad y de amor. Una feliz sonrisa sobre cada rostro. Se comunicaron con él sin hablar, sólo por transmisión del pensamiento, y le hicieron saber la alegría y la felicidad que el reencuentro les proporcionaba. El hombre no fue capaz de darnos a conocer el tiempo que duró esa comunicación, pero nos dijo que quedó tan violentamente turbado frente a la salud, la belleza, el resplandor que ofrecían sus seres queridos, lo mismo que la aceptación de su actual vida y su amor incondicional, que juró no tocarlos ni seguirlos, sino volver a su cuerpo terrestre para comunicar al mundo lo que acababa de vivir, y de ese modo reparar sus vanas tentativas de suicidio. Enseguida se volvió a encontrar en el lugar del accidente y observó a distancia cómo el chofer estiraba su cuerpo en el interior del vehículo. Llegó la ambulancia y vio cómo lo transportaban a la sala de urgencias de un hospital. Cuando despertó y se recuperó, se juró a sí mismo no morirse mientras no hubiese tenido ocasión de compartir la experiencia de una vida después de la muerte con la mayor cantidad de gente posible”.
La doctora Kübler-Ross añadió “que investigamos casos de pacientes que estuvieron clínicamente muertos durante algunos minutos y pudieron explicarnos con precisión cómo los sacaron el cuerpo del coche accidentado con dos o tres sopletes. O de personas que incluso nos detallaron el número de la matricula del coche que los atropelló y continuó su ruta sin detenerse. Una de mis enfermas que sufría esclerosis y que sólo podía desplazarse utilizando una silla de ruedas, lo primero que me dijo al volver de una experiencia en el umbral de la muerte fue: «Doctora Ross, ¡Yo podía bailar de nuevo!», o niñas que a consecuencia de una quimioterapia perdieron el pelo y me dijeron después de una experiencia semejante: «Tenía de nuevo mis rizos». Parecían que se volvían perfectos. Muchos de mis escépticos colegas me decían: «Se trata sólo de una proyección del deseo o de una fantasía provocada por la falta de oxígeno.» Les respondí que algunos pacientes que sufrían de ceguera total nos contaron con detalle no sólo el aspecto de la habitación en la que se encontraban en aquel momento, sino que también fueron capaces de decirnos quién entró primero en la habitación para reanimarlos, además de describirnos con precisión el aspecto y la ropa de todos los que estaban presentes”.
La muerte no existe
La doctora Kübler-Ross aseguró que después de investigar estos casos concluyó que la muerte no existía en realidad, pues ésta sería no más que el abandono del cuerpo físico, de la misma manera que la mariposa deja su capullo de seda. ”Ninguno de mis enfermos que vivió una experiencia del umbral de la muerte tuvo a continuación miedo a morir. Ni uno sólo de ellos, ni siquiera los niños. Tuvimos el caso de una niña de doce años que también estuvo clínicamente muerta. Independientemente del esplendor magnífico y de la luminosidad extraordinaria que fueron sido descritos por la mayoría de los sobrevivientes, lo que este caso tiene de particular es que su hermano estaba a su lado y la había abrazado con amor y ternura. Después de haber contado todo esto a su padre, ella le dijo: «Lo único que no comprendo de todo esto es que en realidad yo no tengo un hermano.» Su padre se puso a llorar y le contó que, en efecto, ella había tenido un hermano del que nadie le había hablado hasta ahora, que había muerto tres meses antes de su nacimiento”.
La doctora agregó que “en varios casos de colisiones frontales, donde algunos de los miembros de la familia morían en el acto y otros eran llevados a diferentes hospitales, me tocó ocuparme particularmente de los niños y sentarme a la cabecera de los que estaban en estado crítico. Yo sabía con certeza que estos moribundos no conocían ni cuántos ni quiénes de la familia ya habían muerto a consecuencia del accidente. En ese momento yo les preguntaba si estaban dispuestos y si eran capaces de compartir conmigo sus experiencias. Uno de esos niños moribundos me dijo una vez: «Todo va bien. Mi madre y Pedro me están esperando ya.» Yo ya sabía que su madre había muerto en el lugar del accidente, pero ignoraba que Pedro, su hermano, acababa de fallecer 10 minutos antes”.
La luz al final del túnel
Elizabeth-Kubler-Ross-2
La doctora Kübler-Ross explicó que después que abandonar el cuerpo físico y de reencontrarse con aquellos seres queridos que partieron y que uno amó, se pasa por una fase de transición totalmente marcada por factores culturales terrestres, donde aparece un pasaje, un túnel, un pórtico o la travesía de un puente. Allí, una luz brilla al final. “Y esa luz era más blanca, de una claridad absoluta, a medida que los pacientes se aproximaban a ella. Y ellos se sentían llenos del amor más grande, indescriptible e incondicional que uno se pudiera imaginar. No hay palabras para describirlo. Cuando alguien tiene una experiencia del umbral de la muerte, puede mirar esta luz sólo muy brevemente. De cualquier manera, cuando se ha visto la luz, ya no se quiere volver. Frente a esta luz, ellos se daban cuenta por primera vez de lo que hubieran podido ser. Vivían la comprensión sin juicio, un amor incondicional, indescriptible. Y en esta presencia, que muchos llaman Cristo o Dios, Amor o Luz, se daban cuenta de que toda vuestra vida aquí abajo no es más que una. Y allí se alcanzaba el conocimiento. Conocían exactamente cada pensamiento que tuvieron en cada momento de su vida, conocieron cada acto que hicieron y cada palabra que pronunciaron. En el momento en que contemplaron una vez más toda su vida, interpretaron todas las consecuencias que resultaron de cada uno de sus pensamientos, de sus palabras y de cada uno de sus actos. Muchos se dieron cuenta de que Dios era el amor incondicional. Después de esa «revisión» de sus vidas ya no lo culpaban a Él como responsable de sus destinos. Se dieron cuenta de que ellos mismos eran sus peores enemigos, y se reprocharon el haber dejado pasar tantas ocasiones para crecer. Sabían ahora que cuando su casa ardió, que cuando su hijo falleció, cuando su marido fue herido o cuando sufrieron un ataque de apoplejía, todos estos golpes de la suerte representaron posibilidades para enriquecerse, para crecer”.
La especialista, en este punto, hizo una recomendación a todos aquellos que sufren el trance de tener cerca a algún ser querido a punto de morir. “Deben saber que si se acercan al lecho de su padre o madre moribundos, aunque estén ya en coma profundo, ellos oyen todo lo que les dicen, y en ningún caso es tarde para expresar «lo siento», «te amo» o alguna otra cosa que quieran decirles. Nunca es demasiado tarde para pronunciar estas palabras, aunque sea después de la muerte, ya que las personas fallecidas siguen oyendo. Incluso en ese mismo momento se pueden arreglar «asuntos pendientes», aunque éstos se remonten a diez o veinte años atrás. Se pueden liberar de su culpabilidad para poder volver a vivir ellos mismos”.
La “conciencia cósmica “ de la doctora Kübler-Ross
La doctora Elizabeth Kübler-Ross, intrigada por todos estos asombrosos relatos, decidió una vez comprobar por sí misma su veracidad. Y, luego de ser inducida a una muerte artificial en un laboratorio médico de Virginia, experimentó dos veces estar fuera de su cuerpo. “Cuando volví a la conciencia tenía la frase «Shanti Nilaya», que por cierto no sabía qué significaba, dándome vueltas en mi cabeza. La noche siguiente la pasé sola, en una pensión aislada en medio del bosque de Blue Ridge Mountains. Allí, luego de sufrir inexplicables dolores físicos, fue gratificada con una experiencia de renacimiento que no podría ser descrita con nuestro lenguaje. Al principio hubo una oscilación o pulsación muy rápida a nivel del vientre que se extendió por todo mi cuerpo. Esta vibración se extendió a todo lo que yo miraba: el techo, la pared, el suelo, los muebles, la cama, la ventana y hasta el cielo que veía a través de ella. Los árboles también fueron alcanzados por esta vibración y finalmente el planeta Tierra. Efectivamente, tenía la impresión de que la tierra entera vibraba en cada molécula. Después vi algo que se parecía al capullo de una flor de loto que se abría delante de mí para convertirse en una flor maravillosa y detrás apareció esa luz esplendorosa de la que hablaban siempre mis enfermos. Cuando me aproximé a la luz a través de la flor de loto abierta y vibrante, fui atraída por ella suavemente pero cada vez con más intensidad. Fui atraída por el amor inimaginable, incondicional, hasta fundirme completamente en él. En el instante en que me uní a esa fuente de luz cesaron todas las vibraciones. Me invadió una gran calma y caí en un sueño profundo parecido a un trance. Al despertarme caí en el éxtasis más extraordinario que un ser humano haya vivido sobre la tierra. Me encontraba en un estado de amor absoluto y admiraba todo lo que estaba a mi alrededor. Mientras bajaba por una colina estaba en comunión amorosa, con cada hoja, con cada nube, brizna de hierba y ser viviente. Sentía incluso las pulsaciones de cada piedrecilla del camino y pasaba «por encima» de ellas, en el propio sentido del término, interpelándolas con el pensamiento: «No puedo pisaros, no puedo haceros daño», y cuando llegué abajo de la colina me di cuenta de que ninguno de mis pasos había tocado el suelo y no dudé de la realidad de esta vivencia. Se trataba sencillamente de una percepción como resultado de la conciencia cósmica. Me fue permitido reconocer la vida en cada cosa de la naturaleza con este amor que ahora soy incapaz de formular. Me hicieron falta varios días para volver a encontrarme bien en mi existencia física, y dedicarme a las trivialidades de la vida cotidiana como fregar lavar la ropa o preparar la comida para mi familia. Posteriormente averigué que “Shanti Nilaya» significa el puerto de paz final que nos espera. Ese estar en casa al que volveremos un día después de atravesar nuestras angustias, dolores y sufrimientos, después de haber aprendido a desembarazarnos de todos los dolores y ser lo que el Creador ha querido que seamos: seres equilibrados que han comprendido que el amor verdadero no es posesivo”.
La Dra. Elizabeth Kübler-Ross, luego que en 1995 sufriera una serie de apoplejías que paralizaron el lado derecho de su cara, falleció en Scottdale, Arizona, el 24 de agosto del 2004. Se enfrentó a su propia muerte con la valentía que había afrontado la de los demás, y con el coraje que aprendió de sus pacientes más pequeños. Sólo pidió que la despidieran con alegría, lanzando globos al cielo para anunciar su llegada.
En su lecho de muerte, por cierto, sus amigos y seres queridos le preguntaron si le temía a la muerte, a lo que ella replicó: «No, de ningún modo me atemoriza; diría que me produce alegría de antemano. No tenemos nada que temer de la muerte, pues la muerte no es el fin sino más bien un radiante comienzo. Nuestra vida en el cuerpo terrenal sólo representa una parte muy pequeña de nuestra existencia. Nuestra muerte no es el fin o la aniquilación total, sino que todavía nos esperan alegrías maravillosas ...............................
                             AMTONIA ....!

Antonia !!


dijous, 30 de juliol del 2015

treball

LES MÏLLORS COSES DE LA VIDAN NO SON COSES .........................

Bona tarda fill ,ahir vaig escriure ,pro de sobte aquts aparell va desapareixer i com no vull remanar massa ,i no tenia la MARIA ,vaig perdre el que te estava explicant,sé que et comentaba un reportatge que vaig lleguir en el periodico,de una escriptora una noia NAJAT  EL HACHMI ,parla de les dones que volen se mandataries i mares el mateix temps ,potser que SORAYA SAENZ DE SANTAMARIA ,QUE TRES DIES DESPRES DE PARIR VA ANAR A TREBALLAR !!!!! BÉ no se fins aquin punt treballen fisicament,ara tambe vol fer igual la SUSANA DIAZ ,i jo ham pregunto si fosin treballadores de una fabrica ,treballar en cadena 8 hores seguides sense poder anar ni el lavabo si no et rellevant,despres de parir pots anar a treballar ,elles deuan poder donarse la satisfacció de poder pagar una cangur ,dormir les 8 hores i anar a treballar tant fresques ,en el lloc hon estan tenen per descansar,personal que cuidan la casa ,i cuinan en fi tot i més ,ales hores aquesta gent un cop han perit ,es posen guapes i a paseig.Ham aixó no vull dir que siguin males mares ,pro quan tens un fill vols estar ham ell i ell ham tu ,el temps que l`empresa et don,i arriba el dia de tornari plora la mare i plora el fill,i ès ven cert que es el mïllor que et pasa en la vida,i l`experiencia mes maravellosa estar ham el teu fill ,doncs son els primers anys de la vida que son mès teus,despres de lleguir l`article vaig pensar que es perden aquesta gent ,per estar el poder.
BÉ ham va cridar l`atenció,potser perque jo vaig disfrutar la vostra infantesa ,no tota pro bastant ,i no m`arrepenteixo ,imaguina ara jo ting uns records molt profuns ,aquesta gent no veuen els seus fills ,tenen molts diners pro no cualitat de vida ,
Ja té donat la pallisa ham el article ,crec que el tema te per una llarga conversa,bé fill avui a diluviat pro convenia ,ja estem collin verdura i el papa está content ham fer de agricultor,dema encara tornaré anar a classe ultim dia despres fins l`octubre trobare a faltar aquest rato ,pro saps que ès un mes dur ham molta feina i jo ja no soc la de abans ,soc mès gran i el pes de una tristesa molt forta ,fa que ham senti força cansada ,
Perdona fill si soc pesada ,mai mai habies de pasar per una cosa aixi ,gracies per tot el que ets i seras ,i recorda sempre t`estimem ,t`estimem i no sabem com ferto sapiguer ,rep un peto el vent ...................................mama papa

dimarts, 28 de juliol del 2015

bicicleta

FER EL QUE T`AGRADA ES LLIBERTAT ,EL QUE LI AGRADA EL QUE FA ÉS FELICITAT ..............................................................................

Bona tarda fill ,t`agrada la dita de avui?a mi ma recordat el que sempre deia i continuo pensant,a mi m`hagues agradat ser peluquera ,i en el seu moment no vaig aprofitar l`ocasió,encara hores d`ara aniria a l`academia ,pro el relotge biologuic a anat massa depresa ,o bé jo a poc a poc,per tant ting altres recursos per fer coses que m`agraden ,pro no totes ,tindriam que venir dues vegades en aquets món ,la segona ham experiencia de la primera ,i segurament cauriem en el mateix parany,que puc explicarta avui fill un dia normal com cada dia de la nostra vida,aquesta tarda he anat el garatg perque ting la meva bici ,recordes ?está una mica velleta ,te algun pelat i esta super pasada de moda ,pro a mi aixó no m`importa ,i he desidit pintarla ham un color fucsia ,era verda ,he fet una pasada i la veritat a quedat horrible quan el papa a vingut,ell que vol pasar desaparcebut a quedat de pedra !!!ham raó i li dic sera unica ningu s`enamorara d`ella ,pro el final raonant ,la rescaré i la pintaré lila,ja saps ès la meva bicicleta la unica la que vull encara que tingui 40 anys és meva i el que es meu o vull per mi ,ham aixó et dic tu ets meu vares neixer de la meva panxa ,ningu tenia dret a treuret del meu costat ,i menys d`aquesta manera ,tots sabem que arriba el dia ,en que els fills han de fer la seva vida ,ajudar-los si ens nesesiten pro no agoviar-los ,i ham sento rabiosa ,infinitament emprenyada ,no puc veuret ,parlar,no se com series despres de tant temps,i quan penso aixó ,m`emprenyo més i més
i no se a qui donar la culpa,tothom diu que tenim un desti marcat quan neixem,fill jo donaria el meu desti per tu ,perque jo ja he complert,
TOT es tan dificil el sol fet de viure ja te les seves dificultats,i hem de seguir aquets cami tant faxuc .
BÉ fill ja me esta surtin la nostalguia ,les ganes de plorar i no vull que t`enfadis ham mi ,nomes vull que sapigues quan t`estimo,com et trobo a faltar,dirta que potser un dia ens podrem retrobar ,ojala fos veritat !!!!!!!!!!!
rep fill tota l`estimaçió dels teus ,un peto ben fort al vent ....mama papa

dilluns, 27 de juliol del 2015

DILLUNS

JAUME FILL NO OBLIDIS QUÉ T`ESTIMO ,I NO ESPERIS QUE T`OBLIDI.............................................................MAMA

Bon dia fill ,bé estem aposentats apunt de passar l`agost ,sera una mica dur pro mirarem de aguantar tant com poguem ,ja ting missatges que venen per tant ,ting que posarma les piles i seguir ,ham la mochila o sense que ja es dificil ,pro es el que toca ,per tant no cal pensari massa ,
Ahir nomes vaig parlar del teu sant,tot plegat es una tonteria ,podria felicitarta avui i tambe serveix,pro son costums que els humans ens hem imposat,i bé com tu dius tot ès cosumisma ,pro et dire que en el papa vaig regalar-li un cuadro ,fet per mi un paisatge de el MONESTIR de CAMPRODON una foto que tenia de fa molts anys ,está tot nevat no i avien ni els nostres pisos ni les cases de la campa ,per tant jo era petita ,pro sempre tenia aquesta fotografia guardada ,ara la tindrem aqui a casa penjada,dire a la tieta que la posi en aquets aparell amic meu ,no sabre el que en penses ,potser un dia ham donis una valoraçió .
Hem passat la setmana a l`Escala ,la proxima vegada que tornem ,ja sera per desvalijar el pis,una llastima pro la providencia a desidit ,i potser sera mïllor i qui sap ,de vegades despredens de quelcom ,no vol dir per sempre si no per millorar ,sempre pensant ham coses materials,i tot ès posa en el lloc que li correspon.fill parlo així pensat ham el cap ,si penso ham el cor ,no ès així ,pro com el meu amic tothom pot arribari ,mïllor deixaro i fins un altra ocasió,ham sap greu ,la teta desconecta en alla ,els records son mils el PERE que ting que dir  i els nens tenen els seus amics i disfrutan moltisim ,
pro sempre i ha un pro)
Ara et deixo ting que fer el dinar,si puc més tard tornaré a posarma aqui ,en el meu món hon i cap molta gent ,pro que es teu i meu .
PERDONA ,NOTENIA QUE PASSAR ,GRACIES PER TOT ,T`ESTIMO
..............................................................................................MAMA

diumenge, 26 de juliol del 2015

Sant JAUME

EL amor no se mide por palabras ,ni por años ni por felicidad ,que es otra cosa ,ni siquiera por vidas.....el amor no se mide .....está ahi .....llenando el
mundo ....como el aire para el no hay distancias ....y quien no lo respira es que está muerto ......ANTONIO GALA .....................

ESTIG aqui fill ,davant el meu amic sense nom,a passat el teu sant ,la tieta a pengat el NINO BRAVO ,per mi el meu idol de juventud ,i ella o sap a posat LIBRE¨sembla que tingues una premonició !!!!la lletra de aquesta canço al partir un beso i una flor ,un te quiero una sonrisa i un adios]ningu debia despedirsa d`ell ,un accident de trafic va callar una veu massa jove ,al igual que tu,teniu la mateixa edad ,i tampoc vares tenir un petó ,flors un camió i perqué ,ham pocs dies ès varen fer lletges ,i tu la teva veu va callar i no la podem sentir,si que tenim videos i els mirem i tornem a mirar-los i aixi anem acumulant ,dies hores setmanes ,mesos ,i creus que un bon dia deixaras de tenir el cor enconguit,i arriba el teu Sant disabte i vaig despertarme pensant ,com pasará aquets dia ,alla hon sigui ham preguntava celebran algú ?,i et dius es imposible passar el dia del teu Sant fent el despistat ,la tristesa que tenia aquets dia ,sense poder felicitarte ,qué comporta un dia assenyalat ,qué l`anima el cos ,nesesita silenci i tranquilitat ,pro el voltant tenim nens petits el papa la teva germana ,que varems anar a sopar ,pro se que en agun racó del lloc hon estavem ,tu no se com ens controlabes,digali a traves del mitga que ès un nen feliç ,i té sortides improvitsades que tens que miral com si fod un angel ,ham aquells ulls tant blaus ,i els rinxols rosos.bé Avui quan els hem deixat venia corren darrera nostra dien-nos adeu ,perque ell volia que ens quedesim,
Encara que tard fill l`abraçada més gran ,quan la revis ès el meu regal i un t`estimo ,molt infinitament molt ,ets unic ,autentic ,inigualable,formes part de nosaltres i nosaltres part de tu ,o sigui rei t`estimem i sempre sera així
rep un peto dels teus x mil ...............................mama papa i tots tieta gracies

antonia !!

ANTONIA

SANT JAUME ♥♥♥

ANTONIA

diumenge, 19 de juliol del 2015

noces

AHIR A LA NIT ,SOPAN SOTA EL CEL ESTRELLAT ,VAIG COMENÇAR A DONAR A CADA ESTRELLA ,UNA RAÓ DE EL MOLT QUÉ T`ESTIMEM ,HAM VAREN FALTAR ESTRELLES ,
...................................................................................LAURA
Bona tarda fill ,avui 19 aquets numero que no voldriam que estigues el calendari,pro forma part de una numeracío ,que algú en el seu moment va creura oportò,posar ordre els dies les hores ,els minuts i segons,perque la natura fá el seu cicle ,el mati quan surt el sol i a la nit ferse fosc i surtir la lluna sempre igual res no cambia ,per coses que et pasin sempre i aura l`endemá,be doncs ahir a la nit varems anar a celebrar el 40 aniversari de casament de en JOSEP I LA PAQUITA ,una festa sorpresa que li varen preparar el seu fill la jove i el net ,la veritat que varen currarso"no faltava detall i com no sabien res ,la cosa va sortir rodona ham pastis de noces i els detalls per els que varem acompanyar-los ,ham espelmes a les taules que a les dones ens agrada,i sota el cel que primer semblava ampipat ,pro despres varen sortir estrelles,una magnifica festa!!!!!.
AVUI  el papa i jo estavam fets una caca"no anem a dormir tard i ahir eran les tres recien aixecats de taula ,pots imaguinar quina cara feiam,pro com va venir la tieta PAQUITA ,hem dinat de menu en un restaurant i d`aquesta manera no hem tingut feina ,més tard la hem portat a RIPOLL al tren ,i ja está un altra dia ham el conta endarrera o be endavant segons ès miri ,
ara dema vindra la teta ham la IVET  i dimars cap a l`ESCALA a acabar de disfrutar de aquets pis que tenen que deixar ,ham tota la recança del món
pro la vida ès una sorpresa constant ,no pots estar content perqué ja ès cuidan de fastidiarta ,pro tot el que es pot arreglar no ès un problema ,
i de mica en mica anirem avançan potser ham coses mïllors .
BÉ rei penso tant ham tu ,ham les telefonades ,ham les xerrades i tants records ,diuan que el passat passat está ,pro si olvido aquets que ham queda
no tenim el teu futur ,hem de viure ham les estones incomparables que varems passar ,i sempre pensa contra més passa la nostra estimaçió creix
o sigui cada dia una mica mès ,per tant rep del pares un peto el vent de aquells profuns ,per tu fill muaaaaaaa...................mama papa

dissabte, 18 de juliol del 2015

sentiments

CAP IDIOMA ÈS CAPAS DE EXPRESAR LA FORÇA ,LA BELLESA I L`HEROICITATDE UNA MARE ............................................................

BONA tarda fill meu ,com anem avui disabta 18 de juliol,l`ultim dia del mes que jo vaig parlar ham tu ,si tingues poder no de diners un poder mès gran rebobinaria ham anys 8 i mig i no dejaria que dema et llevesis el mati ,faria alló que en diuan un "dejavu"que vol dir tirar enrera,i potser a hores d`ara estaries entre nosaltres,aixó ès sonmiar despert ,molts ham diuan tenia que ser així ,es el desti ,penso potser si ham altres persones ,com la nena d`ahir que anan a fr un pis!cau un llamp i perd la vida ,com els pares de aquesta criatura poden ham aixó ,i tindran qué viura pensant perqué un llamp ,perque en aquell lloc ?i un sense fi de parques ?cada dia mentre visquin ,al igual que nosaltres parqué ?,he anat a l`entarrament de la meva compaya i la seva avia ,era la primera vegada que anaba a un enterrament doble,i crec que el mossen que a dit unes paraules ,ja no les recordo ,no podia sapiguer com es sentien aquets familiars,tot era rutina les persones tenen una vida,uns afers bons o dolents ,pro tenen qualitats ,i no sempre comparar ham llatzar !!!que va resusitar ,ès el que diuan sempre ,i dius doncs perqué no resusita el meu ,faria feliç a un mun de gent uns pares una germana ,uns tiets uns amics ,i aqui nomes ès aquets personatge de la biblia,
QUANTES preguntes quedan en el aire ,sense una resposta,i jo cada dia reflexiono i busco aquestes que no estan per anlloc .
VEUS rei tindriam un altra tema per parlar ,estariam unes hores pro ham la diferençia que si tu estiguesis aqui ,jo no pensaria així ,estaria del bandol
contrari ,potser un altra dia cambì de parer ,pro de moment  els meus dubtes son molt grans i la tristesa encara mès.
ET deixo fill se que no t`agradaria el que dic ,que no ham coneixes ham aquets raonaments ,pro no ting hon agafar-ma
UNA cosa es vent certa ,mai t`oblido i t`estimo com mai al igual el papa la teta i els nens ,tots ens has deixat una petgada molt important ,i ara rep un peto el vent dels teus x mil ..........................mama papa

divendres, 17 de juliol del 2015

COMPANYES

ÈS MES FACIL TREURA UN NEN DEL UTER DE LA MARE ,QUE DE EL PENSAMENT ...........................................................................................

ESTIMAT fill avui el meu dia de la setmana ,a set un dia trist ,una companya de 45 anys i la seva avia ens a deixat ,l`avia era gran 92 pro ella despres de lluitar ham totes les seves forçes, despres de viura la mort del seu germa jove ,a dit prou !!!la seva mare tambe amiga nostra ens a dit que ella sen anaba ham en JUAN i aqui s`abia acabat,hem estat les que ens trobem aquets dia de la setmana,i dues que tambe estem ham el dolor de mare ,jo particular-ment no sabia que dir *quines paraules son les mes adecuades en aquets cas ?pregunto que li dius a una mare ho sento !clar que o sents per aixó tenim sentiments ,pro jo no puc posarma en el seu lloc ,si tenia el cor dividit ,ara encara li té mes,i a de viura ham aquesta angoixa la resta de la seva vida,i tens que fer-lo no per tu si no per els que queden,pro ham soposo que aquets pares mai mes tornaran a ser el que eren ,despres de aixó cada vegada estic mes convençuda que la felicitat ,son petis moments que pasen com un llampec ,i es podan comptar ham els dits de la má.
Fill ja sap l`INMA et portara petons per tu ,no la coneixes pro es simpatica i una gran lluitadora,li a fet front a la emfermetat,durant molt temps,una bona companya nostra !descanse en pau INMA ,
BÉ rei avui toca aquets tema ,hens anem fent grans i a mi ham costa assumir coses que pasen,se que som mortals i com a tal ens arribará la nostra hora ,esperem que seguim un ordre ,mai uns fill primer que un avis o pares ,
ESTIMAT PERDONA SI NO SOC PROU POSITIVA
TU NO TENIES QUE PASAR-NOS A DAVANT
GRACIES PER ELS RECORDS QUE TENIN DE TU
T`ESTIMEM HAM BOGUERIA AVUI,AHIR DEMA,I SEMPRE
UN PETO EL VENT PER TU ..............................MAMA PAPA

dimarts, 14 de juliol del 2015

amic meu

CAP IDIOMA ES CAPAÇ DE EXPRESAR LA FORÇA LA BELLESA I L`HEROCITAT DE UNA MARE ............................................................

Bon dia fill i amic meu,he estat escoltant la canço que la tieta Antonia a pengat ,en GERARD QUINTANA ,mentre l`escoltava parava l`atenció a la lletra,i mira que ès increiblement maca,quantes llagrimes auren de baixar ,per les morts injustes,i et diu aixó amic meu nomes ho sap el vent ,escolta la resposta dins el vent!!!potser jo no he  posat atençió ,quan fa vent,més aviat ham molesta i ham produeix malt de cap,pro he pensat que quan torni a fer-ne posare tota la meva atençió ,quan fa aquells xiulets ´,i ham diu el que jo vull sentir ,i fins el dia d`avui ningú sap ,per tant potser sera el vent el que te la resposta.
Novetats torno a ser tia -avia ,la MARINA i en JUAN han set pares de un ELOI ,un nen tot a anat bé i casualitat va neixer el mateix dia que la teva germana ,el dia 12 FELIÇÍTATS PARELLA que per molts anys disfruteu del vostra fill cuideulo ,i gaudiu de aquets regal que a arribat a la vostra llar un peto!!!referent a la teva germana ,li varems preparar una sorpresa ,i quan va arribar ,ès va trobar la casa guarnida com fariams junts veritat?i el regal damunt la taula,la va fer il-lusió,varems creure que un pak el hotel GREVOL en el espa ,que ès faci un bon relax perqué la seva motxil.la quasi ès més gran que la meva ,estava molt contenta ès per ella sola sense nens perqué unes hores desconecti de tot ,que és imposible pro tot ajuda a pasar el dia a dia.Encara fa molta calor ,no se hon ets si esteu igual ,si teniu calor o bé esteu a la gloria)pregunta sense resposta )ahir vaig trucar una companya de pintura ,que va perdre un fill l`any passat i ara esta perden una filla-ès just quan veig aquestes coses dic no ting dret a queixar-me ,pro soc humana i com a tal ,ham fas falta ting un forat molt gran que no se com omplir-lo .
FILL tens una carta trista i alegra,ès el que tenim ,ojala no tingues qué escriura i pogues dirta de paraula mirant els ulls,no pot esser algu ens ho a impedit ,digal-li per qué tenia que ser així o bé el desti .
Nomes et dic ,recorda que aqui tens uns essers que t`estimem i cada dia una mica mès ,com diu aquesta companya ,ells estan bé estic convençuda
Rep un peto dels teus x mil muaaaaaaaaaaaaaaaaaa....mama papa

dilluns, 13 de juliol del 2015

diumenge, 12 de juliol del 2015

retrat

VIU SIMPLE SOMMIA MOLT DONA GRACIES DONA AMOR I RIU TANT COM PUGUIS .............................................................................

Bona tarda fill ,avui 12 de juliol ,ès el cumple de la teva germana ,no estan aqui ,com et vaig dir aprofitant tan com podan el pis,ja que el tenen que dejar ,ales hores tu saps com els agradaba ham ells ,doncs han aquets moments els agrada a tots ,es una pena ,pro en aquesta vida no es pot tenir tot,per tant aprofitant el maxim el poc temps que els queda,esperem temps mïllors i potser podran tornar el mar ,encara que sigui en un altra lloc .
Fill aquets mati hem tingut una agradable sorpresa ,no se si recordes el pintor de BEGET ,el sºANFRUNYS ,un gran pintor ,ara viu per aqui prop de casa ,i un dia parlant ham va dir :t`agradaria que pintes el teu fill ,i jo li contesto a vd que li sembla ?seria per mi un gran honor i un regal fantastic ,a partir d`aqui ,vaig portar-li fotos teves ,i en va escullir una ,ès el que ham va dir,ales hores passat el temps,aquets mati ham porta el teu retrat junt ham el MARC el teu fiol a coll .Hon ting que posarta ,estas
 ham una camiseta verda ,aquell collaret del comerç just i a la munyeca una pulsera de cuir que t`envas andur ,i tens el nen ham un jersei teronge i blac ,he posat aquets quadra a la ximeneia i tota l`estona et vaig mirant ,estas sonrient com sempre ,i sembla que estiguis ham nosaltres ,estic contenta ,m`agrada i hem parlat ham el papa ferem posar un marc perqué es mereix un acabament ben bonic ,
Ja veus nomes ham veura un retrat teu ham fa cambiar,el mateix temps ploro ,l`emoçió de aquets a set gran ,li agraire sempre gracies Sº-ENFRUNYS el tindrem sempre present dintra el nostra cor
Bé fill ja veus un dibuix ham fa feliç ,pots imaguinar per segons si vinguesis de veritat,segurament no podria aguantar-lo ham donaria un (patatus )
i sabria el resultat del :holter ;que encara no se que ting .
perdona aquesta teva mare
mai tenia que pasarta a tu
gracies fill per tot el que signifiques per tots nosaltres
i debant de tot t`estimem t´estimem sense mesura
REP un peto molt gran el vent per tu i per tots ...........................mama papa

divendres, 10 de juliol del 2015

cansats

FER EL QUE T`AGRADA ES LLIBERTAT,

EL QUE LI AGRADA EL QUE FA ÉS FELICITAT .............................................................

Bon dia fill, un altre divendres, però avui no vaig a classe, estic agotada, ja saps posar aquella casa en marxa és agotador. He de fer un pensament, no puc. Acabo amb agulletes i molt cansada. Se que no tinc edad per pensar així però tot em pesa. No són els anys, soposo que una mica tot plegat: medicaçió, calor, la feina és dura i la motxila molt plena d'entrebancs de aquesta punyetera vida... Tot això sumat, fa que no estigui en els meus millors moments. Per tant estic cansada i que no vagi a pintar que és el meu hobby, demostra que dic la veritat.
Bé fill encara estem sota els afectes de la calor,ara ès mes portable pro com está ficada dintra les cases doncs la sentim més,a casa tenim posat un ventilador el varem comprar fa poc perqué a un cinque pis ,sota taulat sembla que aquets astre sigui a dintra,pro bé d`aqui res s`escursara el dia i ham un plis plas tornarem a tenir fred .
Et parlaria de com va el poble ,pro no se massa qué passa per aqui ,puc dirta que a les escoles estan esegant nois i noies musica ,per el festival de ISAAC ALBÉNIZ son wietnamites crec i tocant de maravella ,cada dia ham desperto ham la seva musica,i ès molt agradable,
Els nens estan molt bé el MARC ja li falta menys per treura-li el guix ,l`ORIOL encara li sembla que está a port aventura li va agrada moltisim ,i l`IVET ès com un nina rosa de ulls blaus ,que sembla un lloro perque tot ho repeteix ,i nosaltres vivim per tots aquets nostres que tambe son teus,i encara que estiguis lluny estas aprop ,en el nostre cor ,en el nostre pensament mai ,mai, podrem borrar aquets sonmriure que tantes estones han estad entre les quatra parets de la nostra casa,i aquets record será per sempre .i com cada dia et dic t`anyorem ,i t`estimem un peto ben gran per tu fill siguis hon siguis ..........................................mama papa

dimecres, 8 de juliol del 2015

calor

TOT ES DIFICIL FINS QUE S`ACONSEGUEIX ,TOT FA POR FINS QUE NO ES CONEIX  TOT IMPORTA POC ,FINS QUE HO PERD ......

BON dia fill ,continuem ham calor ,molta calor ,ahir a la tarda varen caure quatra gotes,pro no va ser res estavam a l`hort i apartaves una mica la terra ,tot plegat va mullar superficialment,el que si va fer ès crear una humitad que va esser pitgor,diuan que aquesta onada de calor va minvant ,pro es una mica molest quan has de treballar,mai estem contents si fa calor ens queixem ,si fa fred tambe ,mai esta el temps al gust de tothom ,pro forma part del esser humá .
BÉ els nens i els seus pares ,encara estan a port aventura ,soposo que tambe estan passant molta calor,pro estar en alla a les atraccions i que es poden mullar deuan disfrutar d`allo mès ,hem tingut noticies a traves del watsap i veus a l`ORIOL acalorat pro content ,el pobret MARC  sense poder fer massa cosa per el braç enguixat,es el que deu petir més ,pro ja venen avui dema la teva germana treballa,totes les coses bones s`acaben aviat.
Bé fill poca cosa ting per explicarta ,aquets dies estic posant a lloc les cases ,recordes que algun dia tenia la teva colaboració ,doncs ahir li va tocar el papa ,ja que com fa aquets temps tothom a avansat les vacances ,i tots venen abans ,entre aixó i les herbes del hort ,acabo ben cansada,i despres l`ultima setmana de aquets mes he de anar a cuidar els nens a la platga ,tu saps no pus predre el sol ,i tremolo nomes de pensari ,pro la teta no té vacances i tenim que colaborar,ella vol que els nens estiguin bé i nosaltres tambe ,per tant anirem a marina com diuan en alguns llocs .
PRO NO PENSIS QUE PER AIXÓ T`OBLIDAREM, tu estaras ham nosaltres sempre al nostra costat,i pensa lo molt que t`estimem i et recodem com diu en MARTI I POL en els seus poemes :parlem de tu com si fossis ,
ales hores rep un peto dels teus x mil muaaaaaaaaaaaa............mama papa

dimarts, 7 de juliol del 2015

lÒRIOL

LA VIDA QUE ÈS LA VIDA ?estem vius o sommiem que vivim .............

ESTIMAT ja a passat el cumple de l`ORIOL ,ahir varems estar ham ells per poder celebrar aquets dia,apart la calor 40 graus ,va esser un dia presios ,el ORIOL ès un nen molt feliç ,sempre t`ho dic ,ell no demana mai res ,per tant no saps que regalar-li ,pro ahir va tenir la sorpresa mès gran de la seva petita vida)6 anyets :els seus pares li varen fer un regal ,un col-laix hon es veia a tots ells en les atraccions de PORT AVENTURA ,un desitg que ell té desde fa molt,i en aquets treball ès veia a ell i els seus germans pujant el!!xambal-la !!!no ting ni idea com s`escriu ,pro la vist i no pot pugar no arriba a la mida,i ell sempre han parlá,i li diu la cartulina i quan i vas ?demá no so creia li deia papa es veritat?,en definitiva tot i là onada de calor que está fent ja han arribat a lloc ,la teva germana ja a trucat ,i ORIOL no deu tocar de peus a terra de felicitat,per tant si ell ès feliç tos som feliços ,merexen una mica de alguna cosa bona ,perqué de dolentes ja les tenim ,REI si l`aguesis vist ham el pastis ham unes llumetes de estrelletes ,made in mama !!!saps com la tieta TERESA,recordes?explical-li si ès veritat i podeu parlar,sempre contan que sigui així ?bé va esser un dia molt bonic,tots reunits els avis ells i la MARIA ,varems pujar tardet per la calor,pro ès que aqui tambe ham fa molta,no recordo que a CAMPRODON fes mai tanta i sense ploura ,potser si alló del camvi climatic ,o bé son cicles de la natura,qui sap?tot ès diferent REI ara et deixo ,tornaré a posarme en un altra moment ,aqui ham el meu amic sense nom,i recorda bé,ets la nostra estrella ,el que ens guia ,el que tenim present ,en cada moment de la nostra vida ,un peto dels teus x mil
.......................................................................mama papa

diumenge, 5 de juliol del 2015

calor

ELS VALORS SON AQUESTES COSES QUE TOTHOM SAP QUE EXISTEIGEN,PRO SEMPRE S`EN OBLIDAN ...................................

Bona tarda fill,5 de juliol un dia molt caluros ,com tots aquets ultims que hem pasat,una onada de calor que prové del sur ,ens está envaint apart de EUROPA,aqui no estem acostumats ,aquestes temp. no son les nostres ,van dien si es deu al cambi climatic,el desgast dels glacials ,no sé jo no i entenc ,nomes se que no ès normal ham un CAMPRODON ,la temp. sigui tant alta ,ara mateix tenim un ventilador,que está funcionant desde l`hora de dinar,voliam anar a regar ham el papa pro encara ès aviat ,alla a l`hort encara toca el sol i no es pot mullar la verdura quan esta calenta ,i bé l`hora solar son dos enrera del que marca el relotge,particularment saps que no puc pendre el sol ,i per tant no vaig a la piscina,pro es angoixant ,no entenc com aquets paisos tant i tant calents ,poden treballar i portar una vida normal ,soposo que la costum fa que aguantin ,al igual que nosaltres podem mes ham el fred.
DEMA ès el cumple de l`ORIOL 6 anys,tu no el coneixes que jo sapigue ,pro et dire com es,apart de guapo es feliç ,sempre riu te molts amics i li dius que vol ,no demana mai res ,i si vol alguna cosa xiclets i xuxes :aixo li va com a la seva mare la teva germana,bé et dic que jo sapigue sempre pensant ,si es veritat que ens viguileu ,com no ho sé per aixó et dic com de maco es el nen ,dema pel mati ham els altres avis i la MARIA anirem a l ÈSCALA han marxat avui quan la teta a acabat de treballar,diuan que vora el mar no fa tanta calor,es veu que fa molta calor el interior ,de totes maneres li temo,si no fos el cumple segur que no aniriam ,
BÉ fill no se a quina hora arribarem ,marxarem a les 9 i veurem quan tornem ,no puc dir a la fresca ,han dit que dema encara sera mes fort ,
Fill recorda pensem ham tu t`estimem ,t`anyorem i sempre estas ham nosaltres .............................................mama papa
,

Antoni ♥


divendres, 3 de juliol del 2015

stres

QUÉ SERA DEL NOSTRA DESTI ,QUAN ALGU TRAPITXI EL NOSTRA CAMI ..............................................

Bona tarda fill ,avui ès divendres 5 de juliol ,ho dic perque diuan que alla hon sou ,no consta el temps ,no i ha control horari ,com aqui ,aqui com saps tot está manipulat de tal manera ,que anem programats ,ham el relotge el damunt ,a tal hora aixó ,de qui 2 hores l`altra cpsa i així acabem ,estresats malhumorats,i despres tot aquets follon fa que siguem menys tolerans ,qué no ens comuniquem,i si ho fem moseguem igual que els animals.Aquets mati he anat a classe volia aprofitar aquets mes,i a set un tema que hem tocat,per la meva part he començat un treball que si no l`acabo ara ho fare quan torni,per tant volia relaxarma ,pro ham tanta calor i eram bastants a set com una mica imposible,bé ja estic a casa he clocat elsulls 10 minutets perqué aquesta nit no he dormit massa,i ara anire per feina.
Qué et sembla les fotos que a posat la tieta,ham les primeres nosaltres ham la IVET qué es com un lloro ,repeteix tot el que sent,més amunt el ORIOL el del cabell arrisat roset ham ulls blaus !!!qué guapos tots tres ,rei ens ajudant tant a viure ,sense ells seria com una pena,nomes nosatres tres ,ja se que no ting dret a queixarma ,ja parelles que es quedan sols ,i crec no ho poc asegurar perque no he passat per aqui ,a de ser molt trist !,ès que rei perdre un fill es l`ultim que uns pares podrian viura ,i et ben asseguro que mai,el meu pensament va entrar una cosa així,i cada dia es mes dificil ,perqué no asumeixo el fet ,i tampoc el vull asomir ,jo t`espero ,sempre t`esperaré,que truquis a la porta ,jo obrir-la i veura aquets noi tant alt i guapo que ès el meu fill.
Perdona fill pro ès així es llarg ,no arriba mai aquets dia ,pro ting paciencia per aixó i per molt més,la meva psicologa ,ja no pot exerci ham mi ,hem quedat amigues ,pro no ham pot ajudar no accepteré mai el que ella ham diu
per mi estas entre nosaltres i sera mentre visqui ,
Ara et deixo ,recorda t`estimat ,t`estimo i t`estimaré mentre tingui un alé de vida un peto el vent per tu ................................mama papa

L'oriol




Antonia👴

dimecres, 1 de juliol del 2015

Una gran familia ′♥



Antonia. {°•°}

ODI

QUAN HAURÉ ACLUCAT BÉ ELS ULLS ,
TOT PER MI S`HAURA ACABAT;
DAMUNT DE TOT ,MA FAMILIA
QUE TANT I TANT HE ESTIMAT .
                S.SOLER DE CULLELL.....

HOLA estimat ,aquestes paraules tant profundes,tant significatives ,i moltes vegades,dites en moments que ja no conten ,ni per el que marxa ni per el que queda,la gent poseim una hipocrasia ,inimaguinable jugem ham els sentiments com si fos una pilota ,ara tu ara jo ,i no ès així la familia normal ben avinguda ,la perdua de un esser estimat ,ès una mala jugada siguis grand ho jove tan seval ,una perdua ès una espina que et punja continuament ,quan ets gran tens un piló de recors ,mès profuns ho menys ,i ham el temps aquets ès suavitzant,els pares els avis algun familiar mès llunya,poc a poc la naturalesa ès sabia i els pensaments  son pro diferents .
Molt impactant quan ès un jove ,com tu ,com el POL ,COM EL Chistian,i un llistad de joves que dia a dia ens van deixan,i ham ells tot els seus ,sempre et dic et mores una mica ham tu ,la nostra vida no té aspiraçions ,sobrevivim a un stonami:i mirem de estar tots junts la majoria de vegades,fent-nos pinya per poder soportar la gran perdua ,si no tens aquest caliu dificil-ment pots continuar la teva existenciá ,Doncs hi ha gent que no valoran el que tenen o han tingut ,viuan ham l`odi dintra el seu cos
potser perque els han inculcat aquets odi,pro comforma et vas fent gran ,un valora el que té ,el que podria haber set ,si la rancunia no hagues envaït la
seva vida ,i tenim els dies que tenim ,ni un mès ,s`escapa i ja hem fet tard .
Rei avui he estad ham els avis ,som a juliol i com cada any un dia a la setmana de aquets mes ,sortim hem anat el casal de la gent gran ,han fet un gelat ,una mica per prendre l`aire ,i s`acabat la sortida ,la proxima el dia del CARME,i vindran més bé ,
FILL avui et deixó el Marc va portant el guix ,está bé pro no pot fer el que voldria,L`ORIOL GUAPISIM I LA PEQUE UNA NINA ,ès com un lloro repeteix tot el que sent,ham sap tant greu que et perdis veurels ,gaudir d`ells
PERDONA SOC UNA MARE
HAM SAP GREU MOLT EL QUE ET VA PASSAR ,
GRACIES PER TOT EL QUE SIGNIFIQUES PER NOSALTRES
T`ESTIMEM ,MOLT ,MOLT ,MOLT INFINITIVAMENT MOLT
                              UN PETO EL VENT PER TU ,,,,,,,,,MAMA PAPA