divendres, 10 d’agost del 2007

ukdpg

molts son els moments en que em vens a la ment, molts son els moments en que recordo tots els anys que has estat al meu costat, molts son els moments que ploro per tu, molts son els moments en que recordo els llargs dies de rialles, xerrades, dinars, sopars,..en fi, dies que passavem junts l'un amb l'altre sense cap altre preocupacio que seguir rient i disfrutan de cada moment, doncs aixó era el que millor sabies fer, disfrutar del dia a dia i ho contagiaves a tothom.Son molts els qui poden escriure un missatge i dir que no t'oblidaran mai, pero molt pocs son els que sense dir res a ningu, pateixen profundament i de molt endins la teva pèdua, i que per molt que ho intenten no aconsegueixen de cap de les maneres evitar a cada moment pensar en tu i que se'ls escapin les llagrimes nomes de pensar que no et podran veure, sentir ni abraçar mai més.A tu mai et va agradar estar sol i sens dubte ara has marxat a un lloc on no et puc fer costat.Per molt que ho intento, no aconsegueixu assimilar tot el que ha passat i de cap de les maneres no puc arribar mai aginarme que ja no hi ets.No hi han paraules per descriure aquests moments d'incertesa en que no saps si el que esta passant es un mal son del que desitjo despertar o un cruel realitat de la qual mi vull allunyar.saps que no cal que t'ho digui doncs ja saps que mai t'oblidaré, i no podre de deixar de pensar en tu.T'estimo moltissim i t'estimare sempre.