èts nesesari

jaume,

Crec que el titol ja u diu tot,èts nesesari ens fas molta falta cada dia mès no sabem que en pensaries de la manera que vivim,de la vida que portem si està sense tu actuem bè o simplement exitim ens aixequem pel mati pasem el dia com podem i nem a dormir aviat per desconectar,de aquest malt son que ens ofega i no ens deixa respirar,Sort que tenim els petits que ens treuen una mica aquesta tristò,que feliç serias de jugar amb ells de vegadas t`imaguino pro la realitat ès un altre,parlem de tu perque no t`oblidin i crec que u aconseguirem.......rep tot l`amor de la teva famili

La teva famili

mare, pare, germana,...,

Com podem felicitarte,com podem ferte un regal,o simplement una abraçada o be un petò,una cosa tant simple com això no sens està permes,pero vull que sapigues que en el nostra cor iel pensament sempre està ocupat per Tu com t`estmen els teus amics els de aqui camprodon i els que vares deixar a la UNI tant enviat un misatje,tots son psicolecs,estem contens per ells suposo que si estiguesis aqui us trobarieu i de ben segur que celebrarieu aquest fet per la nostra part poden venir quand vulguin a la teva casa,sempre seran benvinguts gracies Albert,Ferran i Laura per ser amics del Jaume sigui allà on sigui segur que us tè molt present i a Tu rei repuna abraçada de les de debò.....un petonas

companys i amics

Albert, Ferran i Laura,

Fa molt de temps que volia escriure't alguna cosa, però certament costa molt escriure res que poguès acostar-se a la sensació que real que tenim... bé ha passat una mica de temps ja, i per fi en Ferran i jo som psicólegs! qui ho havia de dir! m'enrecordo una nit que em vas fer prometre que acabaria la carrera,i em deies que no podíem permetre que ningú diguès mai que no som psicólegs, bé espero d'alguna manera haver complert. Tu com sempre miran per la resta. L'altre dia vaig pujar a camprodon el Cap de setmana, tot i que no puc ni mirar un racó sense que em vvinguis de nou, crec que per això pujo tan poc...No em puc ni fer una idea que com deu estar passant-ho la teva familia...uff. Amb en Ferran no podem ni treure el tema sense que ens tremoli la veu, i em penso que a tots 2 sens ha caigut una part inocent, infantil i feliç que teníem desde que ja no hi ets. La veritat és que per molt temps que passi crec que no ens podem fer a la idea. Vull creure que siguis on siguis ets feliç com sempre ho vas ser, i buscant el bé dels qui t'envolten.Confio en poguer arreplegar forces i anar a vuere't amb la teva família, tot i que és durísim. Rep allà on siguis tot el nostre amor.
Els teus amics que t'estimen. Ferran, Laura i Albert.

fill

mare,

Fa uns quants dies que no t´ecric,no ès perquèno tingui res per dirte .Son tantes coses les que quedaran per el cami ,el nostre cor i el pensament sempre estara ham TU tot el que fem ès pensant ham el que tu faries,hem bateijat el Oriol ès un ninù ham uns ulls tant blaus com un troset de cel,no se si tu el pots veure espero que si ,el marc esta com un sol sempre penden de la mama igual com TU esta pendent de que sigui feliç i contenta .avui ès el cumple de la teva germana trovara a faltar aquella targue que cada any tenia i nosaltres no podem soplir,sapigues que l´estimacio que et tenim cada dia creix i ès fa mès gran et trobem a faltar ham tot i per tot ,resès igual sense tui mentre visquem tu estaras ham nosaltres....petons x mil