des d 'aquesta aspera sulicitut et penso, ja no hi saràs mai més quan treguin fulles els pollancs que mirà ven en silenci des del portal de casa...tantes coses s'han perdut amb tu que em resta a penes l'espai de mi per recordar-te, però la vida poderosa esclata fin i tot en un àmbit tan estricte, tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles el ver proclama vida i esperança i jo visc i és vivint que puc pensar-te i fer-te créixe amb mi fins que el silenci m'engoleixi com t'ha engulit a tu per sempre;******(tieta antuan*******<('-')>--------0:·)...